11 d’abril del 2011

Ordre públic i violència a Catalunya (1936-1937). Edicions DAU. 2011.


Compendi d’actes, cartes, notes personals i informes trobats a l’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià. A la primera part hi ha la documentació relacionada amb el Comitè Central de Milícies Antifeixistes i les Patrulles de Control. A la segona i tercera amb les organitzacions que rellevaran el Comité Central, és a dir, la Junta de Seguretat i la Conselleria de Seguretat Interior. L’última està dedicada als conflictes locals i de les organitzacions antifeixistes arreu del territori.
Magna obra relligada pel doctor Josep Lluís Martín Ramos que n’ha escrit la introducció i n’ha fet la revisió historiogràfica. L’útil índex onomàstic i de topònims permet fer-ne una lectura també de consulta.

“Ara bé, crec oportú subratllar la conveniència que l’aplicació del Decret de col·lectivitzacions sigui duta al camp català amb tot mena d’atenció i ductilitat. El cas de la Fatarella es reproduirà. I es reproduirà perquè per més bona voluntat que hi posin les organitzacions, fracassaran si no es té la precaució d’eliminar tots aquells elements provocadors que aprofiten tota avinentesa per a sabotejar l’obra immensa del proletariat, interessats que la nau de la revolució no arribi mai més a bon port. Això no inclou que jo, home del poble i català de soca-rel, per tant condolgut i adolorit de veure la seva terra destrossada, com a català i com a proletari no em cansi de recomanar a les organitzacions obreres que facin cas omís de totes aquestes sirenes que els xiuxiuegen a cau d’orella paraules enverinades i consells disgregadors. El bloc antifeixista no es pot rompre. Els problemes que se suscitin entre organitzacions s’han de resoldre entre organitzacions, però d’una manera cordial i franca, sense campanyes de premsa ni estridències de carrer que donin lloc a l’enemic que està a l’aguait per esgarrapar-nos la victòria. Ha costat, està costant molta sang encara, la nostra revolució, perquè la prostituïm amb discòrdies i picabaralles. El bloc antifeixista no es pot rompre. Devem conservar-lo i reforçar-lo. No oblideu que la nostra unió és l’únic vehicle que ens conduirà al triomf.”

Aquest volum de quatre-centes divuit pàgines quedarà amorrat a piló de “llibres que posen una mica de llum a l’ombra allargada de la Guerra Civil, que ni la postguerra ni la suposada transició democràtica han volgut aclarir”.

Etiquetes de comentaris:

2 que prenen la paraula

2 Comments:

Anonymous Alfred said...

Perdona, però no veig de qui és el text entre cometes.

11 d’abril, 2011 18:14  
Blogger Biel Barnils Carrera said...

Hola Alfred, no em consta que el document estigués signat. Aquest llibre en recull uns quants d'anònims.

14 d’abril, 2011 14:23  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home