Kirmen Uribe. Bitartean heldu eskutik. Bidaia kaiera: Bhutan.

Ahiturik iritsi dira turistak bordara.
Malkartsua izan da mendi arteko bide luzea.
Afari beroa paratu die etxeko nagusiak.
Leihoan ilargi betea, Himalaiako gailur zuria.

Turistetako batek besteari:
“Oraindik ez dute jaikingo menturaz
gizaika ilargian egon denik ere”.
Etxeko nagusiari kontatu dio konkista.

Pentsakor jarri da bhutandarra. Ez du, ordea,
harridura eta miresmen keinurik adierazi.

Apal ihardetsi die begibitartea zimurtuz:
“Eta zenbat sherpa behar izan zituzten
ura hara goraino eramateko?”.


Traducció de Jon Elordin i Laia Noguera

Mentrestant agafa’m la mà. Quadern de viatge: Bhutan.

Els turistes han arribat esgotats al refugi.
El llarg camí entre les muntanyes ha estat molt aspre.
L’amo de la casa els ha preparat sopar calent.
A la finestra, la lluna plena, els cims blancs de l’Himàlaia.

Un turista diu a un altre:
“Potser encara no deuen ni saber
que l’home ha estat a la Lluna”.
Ha explicat la conquesta a l’amo de la casa.

El bhutanès s’ha quedat pensatiu. Malgrat tot, no ha
mostrat cap signe de sorpresa ni d’admiració.

Els ha respost suaument arrufant les celles:
“I quants de xerpes van haver de menester
per portar l’aigua fins allà dalt?”.

Biel Barnils Carrera · Kirmen Uribe. Bidaia kaiera: Bhutan.