Gemma Arimany. Ulls a través. Anhels.

If you want something to play with, go anf find yourself a toy. NINA SIMONE Si tens ganes de jugar, si el que vols és maquinar i interpretar personatges, rei, pensa que hi ha mil coses: la botifarra, la brisca, l’escalèxtric, el parxís, dames, escacs, jocs de rol, i, bé, així fins a mil. Si el que et falta és carinyo, rei, vés i compra’t un gos. Però a mi no m’han fabricat per jugar ni per fer córrer, ni m’han adjuntat instruccions, ni llepo culs, ni faig bonic. A mi m’han parit d’un ventre, dona, subtil, forta i humil. Jo, rei meu, tinc pols i venes. Sí, dins la carn hi tinc venes, sí, allà on corre sang, ¿saps?, rei, que la sang és vida, com lo riu, que també és vida. I la vida no només és el que veus, flaires i toques, no, parlo de vida humana, rei, humà, ¿saps què és això? ¿Humà, humanitat… sí? ¿Sentir-me, valorar-me, apreciar fins al moll de l’os? Ah, no, tu no arribes a la medul•la, massa endins, ¿no? Pell i carn, només, ¿no, rei? D’alçada i cames ben llargues, i corbes irreverents embolicades per robes que siguin com vulguis, però de marca: Dolce&Gabbana. Calvin Klein, Burberry, Dior, Lacoste, Armani, Levi’s, mínim. I el cap, el que és el cervell… ¿tampoc, no? Només cabells, amb reflexos, si pot ser, ¿no? I rossos, a més, ¿no? I jo, esclar, de rossa res, ni tampoc cap cabellera. Jo, moreneta, baixeta, sense teta, normaleta. I sense cap marca al cul o a la samarreta. I encara que tingués un moll d’os un xic lluent, doncs, a tu , què t’hi aniria, perquè a tu ben poc t’importa, ja ho hem dit, i per això jugues. I com que ja em sento imbècil i marejada de tant anar com una baldufa, doncs et vinc amb aquests versos, i acabo parlan-te clar. Mira, rei: sóc dona humana, i no sé mirar i prou, ni tampoc jugar i prou, ni molt menys cardar i prou. El meu anhel ho vol tot.

Buscar más canciones de Mecànica orgànica en Myspace Music