4 d’abril de 2011

Gemma Arimany. Ulls a través. Anhels.

If you want something to play with,
go anf find yourself a toy.

NINA SIMONE



Si tens ganes de jugar,
si el que vols és maquinar
i interpretar personatges,
rei, pensa que hi ha mil coses:
la botifarra, la brisca,
l’escalèxtric, el parxís,
dames, escacs, jocs de rol,
i, bé, així fins a mil.
Si el que et falta és carinyo,
rei, vés i compra’t un gos.
Però a mi no m’han fabricat
per jugar ni per fer córrer,
ni m’han adjuntat instruccions,
ni llepo culs, ni faig bonic.
A mi m’han parit d’un ventre,
dona, subtil, forta i humil.
Jo, rei meu, tinc pols i venes.
Sí, dins la carn hi tinc venes,
sí, allà on corre sang,
¿saps?, rei, que la sang és vida,
com lo riu, que també és vida.
I la vida no només és
el que veus, flaires i toques,
no, parlo de vida humana,
rei, humà, ¿saps què és això?
¿Humà, humanitat… sí?
¿Sentir-me, valorar-me,
apreciar fins al moll de l’os?
Ah, no, tu no arribes a la
medul•la, massa endins, ¿no?
Pell i carn, només, ¿no, rei?
D’alçada i cames ben llargues,
i corbes irreverents
embolicades per robes
que siguin com vulguis, però
de marca: Dolce&Gabbana.
Calvin Klein, Burberry, Dior,
Lacoste, Armani, Levi’s, mínim.
I el cap, el que és el cervell…
¿tampoc, no? Només cabells,
amb reflexos, si pot ser,
¿no? I rossos, a més, ¿no?
I jo, esclar, de rossa res,
ni tampoc cap cabellera.
Jo, moreneta, baixeta,
sense teta, normaleta.
I sense cap marca al cul
o a la samarreta.
I encara que tingués
un moll d’os un xic lluent,
doncs, a tu , què t’hi aniria,
perquè a tu ben poc t’importa,
ja ho hem dit, i per això jugues.
I com que ja em sento imbècil
i marejada de tant
anar com una baldufa,
doncs et vinc amb aquests versos,
i acabo parlan-te clar.
Mira, rei: sóc dona humana,
i no sé mirar i prou,
ni tampoc jugar i prou,
ni molt menys cardar i prou.
El meu anhel ho vol tot.

Buscar más canciones de Mecànica orgànica en Myspace Music

Etiquetes de comentaris:

5 que prenen la paraula links to this post

5 Comments:

Blogger anna g. said...

uau! alenada d'aire fresc i clatellot, tot plegat :)

04 d’abril, 2011 10:26  
Anonymous Anònim said...

Un honor, Biel, veure'm penjada al teu blog. Si, els que el llegiu, voleu sentir com intepretem aquest poema amb Mecànica orgànica, aneu a http://www.myspace.com/mecanicaorganica/music/songs/Anhels-55443289

Una abraçada,

Gemma

04 d’abril, 2011 15:06  
Blogger Biel Barnils said...

Exacte Anna, aire fresc i clatellot! L'humor ens salva, un cop més.

Gràcies per dir-hi la teva, Gemma. Ho acabo d'enllaçar a sota del text.

05 d’abril, 2011 01:41  
Anonymous Anònim said...

Bonic poema com tot el llibre, em quedo
"El meu anhel ho vol tot."

Imma C.

11 d’abril, 2011 22:06  
Blogger Biel Barnils said...

Potser és aquest el problema, Imma, que ho voleu tot :)

18 d’abril, 2011 10:41  

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home