29 de març de 2011

De què parlo quan parlo de córrer. Haruki Murakami. Editorial Empúries. 2010.


Llibre de memòries, que ha trigat 10 anys a escriure, on el seu autor explica la seva passió per córrer.
En fa més de 25 que participa a maratons i triatlons d’arreu del món. Desvetlla el mètode que utilitza i les raons de fons que l’han portat a fer-ho. Mètode i raons de fons que no divergeixen gaire de les de l’escriure. Com si una cosa el portés a l'altre. Ni el córrer és una activitat només física ni l'escriure només intel·lectual.

“Estic convençut que escriure novel·les és bàsicament una feina física. El fet d’escriure en si mateix potser és una feina intel·lectual, però acabar tot un llibre és més aviat una activitat física. Evidentment, per escriure un llibre no cal aixecar grans pesos, ni córrer molt de pressa, ni saltar molt amunt. Per això la majoria de gent es queden amb l’aparença i s’imaginen que els escriptors ens guanyem la vida ben tranquils, fent una feina intel·lectual tancats en un estudi. Si tens prou força per aixecar una tassa de cafè, pensen, ja pots escriure una novel·la. Però si ho proves de seguida t’adones que no és una feina tan tranquil·la com sembla. Tot plegat -seure a l’escriptori, concentrar el pensament en un punt com si fos un raig làser, imaginar-te alguna cosa a partir d’un horitzó absolutament desert, crear la trama, triar les paraules adequades, fer que la història sigui coherent- demana molta més energia i molt més temps del que la gent s’imagina. Potser no has de moure gaire el cos, però dins teu es desenvolupa una activitat dinàmica i esgotadora. Evidentment, qui pensa les coses és el cervell. Però els escriptors es posen una disfressa que es diu relat i pensen amb tot el cos, la qual cosa els exigeix mobilitzar totes les reserves físiques, sovint fins a arribar a l’esgotament”.

Aquest volum de cent cinquanta pàgines quedarà amorrat al piló de “llibres sobre el córrer i l’escriure”.

Etiquetes de comentaris:

8 que prenen la paraula links to this post

8 Comments:

Blogger Sandra D,Roig said...

Prenc nota! per mi és una descoberta...una abraçada

02 d’abril, 2011 17:33  
Blogger Biel Barnils said...

Hola Sandra, aviam si t'agrada. És una raresa que agrada a rars com a mi. Si t'agraden les biografies i anar a córrer t'agradarà. Si cap de les dues coses no em faig responsable del que puguis pensar :)

05 d’abril, 2011 01:43  
OpenID kokamuskes said...

Tinc ganes de llegir-lo. Més després de llegir la trobada entre Paul Theroux i en Murakami a http://kokamuskes.wordpress.com/2011/02/08/un-llarg-viatge-en-tren/

05 d’abril, 2011 22:11  
Blogger Biel Barnils said...

Ja ens diràs què t'ha semblat, Kokamuskes.

11 d’abril, 2011 11:42  
Anonymous Miquel said...

I el piló de “llibres sobre el córrer i l’escriure” és molt alt?

19 d’abril, 2011 15:10  
Blogger Biel Barnils said...

De moment no massa. Però dóna'm temps, Miquel.

20 d’abril, 2011 17:06  
Anonymous marsinyac said...

hola biel, el llibre de murakami em va agradar tot i que trobo que el capítols tenen un interés desigual. de totes maneres és interesant veure com en el còrrer com en l'escriure troba la mística tan necessària per a viure...més o menys com tothom oi?

23 de maig, 2011 19:00  
Blogger Biel Barnils said...

Hola Marsinyac! També jo trobo els capítols desiguals però m'agrada com lliga l'esciure i el córrer.

26 de maig, 2011 00:18  

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home