Petita antologia de Daniïl Kharms. Traducció de Miquel Cabal Guarro. Edicions de 1984. 2007.

Recull de vint-i-tres proses breus, nou texts autobiogràfics i una peça curta de teatre d’aquest avantguardista rus, desconegut i enigmàtic, que gastava una prosa carregada d’absurds i d’exageracions.

Una edició molt acurada -de Miquel Cabal Guarro- que forma part de la col·lecció Temps maleïts d’una de les millors editorials d’aquests països nostres.

“31 d’octubre de 1937. A mi només m’interessa el disbarat: només allò que no té cap sentit pràctic. A mi la vida només m’interessa en la seva manifestació absurda.

L’heroisme, la solemnitat, el coratge, la moralitat, la higiene, la moral, la tendresa i el frenesí són, per a mi, mots i conceptes odiosos.

En canvi, comprenc i respecto absolutament: l’entusiasme i l’exaltació, la inspiració i el desencís, la passió i la temperança, el llibertinatge i la castedat, la pena i la tristesa, l’alegria i el riure.

Aquests són els meus escriptors preferits:

1. Gógol, 2. Prutkov, 3.Meyrink, 4. Hamsun, 5. Edward Lear, 6. Lewis Carroll.”

Aquest volum de cent cinquanta-quatre pàgines quedarà amorrat al piló de “llibres que contenen fragments d’altres llibres, si és que no és així sempre”.