4 de gener de 2011

Laia Martínez i Lopez. L’abc de Laia Martinez i Lopez. adúltera amb adolescent (II)


Et mossegues els llavis
tacats de raïm
i em dius que no ho faci:
com puc evitar-ho?
Sento el desig,
ganes de matar-ho
[sempre t’atures a mig camí...].
Se m’infla quelcom a sota
l’estómac
i més amunt. M’ofego.
M’ofego en un petó i no em salves
[no saps nedar?]

Rescata’m.
Fes que s’aturin les pessigolles,
que la suor em molesti
[ara la seva agror m’agrada],
que se’m faci estrany
voler tornar-te a posseir.

Mata’m
[literalment, sense metàfores].
Assassina’m amb el teu membre,
amb el teu sexe
clava-me’l.

Fes sonar l’alarma del despertador
de la meva luxúria,
que s’adormia
[a la mateixa hora, cada dia].

Toca’m, sense vergonya,
ja em coneixes,
les tremolors, les pessigolles
[la meva pell et crida],
i deixa que t’esgarrapi
i et fereixi.

Afonia.
Fes-m’ho a poc a poc i
de pressa.
I besa’m de tant en tant
[per a endolcir-ho una mica].
Els llavis s’escalfen com brases
i et cremaràs, un altre cop,
per culpa meva
de primer grau.

Però no goses arribar al final
i em demanes
-Després del foc, de l’estaca,
del semen escampat... ¿què resta?
-Cendres [i un bon merder!].

Jo les desaré a l’urna dels meus records,
en un poema. Tu, mentrestant, neteja.

Etiquetes de comentaris:

7 que prenen la paraula links to this post

7 Comments:

Blogger Sif said...

quina coincidència!

04 de gener, 2011 12:07  
Blogger anna g. said...

m'agrada i no m'agrada. començo el nou any del Tinta Xinesa dubtant. ai! :)

04 de gener, 2011 18:38  
OpenID unatrobadora said...

Em deixa sense paraules ni respiració ni res de res...genial.

05 de gener, 2011 22:53  
Anonymous mariona said...

Fantàstic! m'agrada, m'agrada

06 de gener, 2011 09:49  
Blogger marina said...

És directe i rítmic. M'agrada. El versos en parèntesi també em criden l'atenció. Són com una pinzellada a contrapunt, enèrgica, de colors vius.

Salut i bon any!

07 de gener, 2011 10:30  
Blogger Gemma Sara said...

Molt bo el final.

08 de gener, 2011 18:56  
Blogger Biel Barnils said...

Hola Sif, Pau! El món n'és ple de coincidències, no?

Hola Anna! Dubta allò que vulguis però tu no deixis d'escriure i de publicar coses al teu llamp de blog.

Gràcies Trobadora, aviam si t'ofegaràs :)

Tu no dubtes, Mariona.

Bon any, Marina!

A mi també em fa molt riure el vers final. Els finals dels poemes són difícils, podem espatllar-lo o millorar-lo del tot.

18 de gener, 2011 23:19  

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home