Laia Martínez i Lopez. L’abc de Laia Martinez i Lopez. adúltera amb adolescent (II)

Et mossegues els llavis tacats de raïm i em dius que no ho faci: com puc evitar-ho?Altres poetes Sento el desig, ganes de matar-ho [sempre t’atures a mig camí...]. Se m’infla quelcom a sota l’estómac i més amunt. M’ofego. M’ofego en un petó i no em salves [no saps nedar?] Rescata’m. Fes que s’aturin les pessigolles, que la suor em molesti [ara la seva agror m’agrada], que se’m faci estrany voler tornar-te a posseir. Mata’m [literalment, sense metàfores]. Assassina’m amb el teu membre, amb el teu sexe clava-me’l. Fes sonar l’alarma del despertador de la meva luxúria, que s’adormia [a la mateixa hora, cada dia]. Toca’m, sense vergonya, ja em coneixes, les tremolors, les pessigolles [la meva pell et crida], i deixa que t’esgarrapi i et fereixi. Afonia. Fes-m’ho a poc a poc i de pressa. I besa’m de tant en tant [per a endolcir-ho una mica]. Els llavis s’escalfen com brases i et cremaràs, un altre cop, per culpa meva de primer grau. Però no goses arribar al final i em demanes -Després del foc, de l’estaca, del semen escampat... ¿què resta? -Cendres [i un bon merder!]. Jo les desaré a l’urna dels meus records, en un poema. Tu, mentrestant, neteja.