10 de gener del 2011

Bohemis, pistolers, anarquistes i altres ninots. Jaume Passarell. Acontravent. 2010.


Recull d’alguns dels articles publicats, a diverses revistes i diaris de la dècada dels anys 30 del segle XX, per aquest ninotaire, periodista i escriptor que retratà ben bé l’ambient i l’època a partir d’alguns dels seus llocs i personatges.

Enyoro el genuí català que es gastava abans de la guerra, envejable, irrecuperable, que fa de mal comparar amb el que gasten ara els mitjans de (des)informació majoritaris del país.

"L’anarquisme del segle passat anava, doncs, de bracet amb uns senyors importants; a més a més, mantenia una certa amistat amb personatjassos grossos com Schopenhauer, Nietzsche i un senyor alemany, per cert molt espès, que s’anomenava Max Stirner; a través d’en Cortiella, era amanit amb una mica de sal i pebre catalans. Vol dir que no era un anarquisme ruc, vaja.

Un estol d’estudiants, tarats de literatura, es cremaven les celles llegint la Crítica de la raó pura, els Parerga i Paralipòmena, l’Humà, massa humà, i la polèmica enverinada que es descabdellà entre Wagner i Nietzsche.

Tot i que el procés de Montjuïc, gràcies al qual hom procurà donar-li un tomb terrorífic, aquell anarquisme era net d’impureses. Quan algun exacerbat es desfermava, tirava contra el personatge que als seus ulls encarnava la tirania burgesa; per exemple, contra Cànovas. Encara a ningú no se li havia acudit convertir el fet d’anar-se’n a un camp a omplir un sac de patates o de buidar calaixos d’estanc, en una afirmació de principis revolucionaris".

Aquest llibre de dues-centes noranta-sis pàgines quedarà amorrat al piló de "llibres que em transporten a principis del XX, una època que no deixa de fascinar-me".


Etiquetes de comentaris:

0 que prenen la paraula