
Aquest és l’únic assaig sobre el racisme que hi ha en català, tot i ser una de les formes més comunes de discriminació entre persones.
Amb un estil clar i directe, allunyat del llenguatge políticament correcte que no fa més que amagar la realitat, és a dir empitjorar-la, l’autor repassa la teoria i la pràctica tot desgranant els seus orígens, la seva evolució i la seva actualitat.
Molt ben documentat, cita textualment moltes de les fonts i completa el llibre amb una bibliografia que agraïm.
“I fas un altre cop d’ull a l’entorn, per distreure’t de l’avorriment que va en augment i la senyora malcarada et mira els ulls. Si m’odies, li dius amb l’esperança vana que la telepatia funcioni de tant en tant, digue’m què és allò que odies de mi. I buenos días diu l’empleada de la caixa, i t’adones que per improbable que ha semblat durant l’última mitja hora, ja et toca ser atès, i li dius bon dia i li passes la llibreta, volia treure’n dos-cents euros. I muy bien, ¿doscientos? diu ella i inevitablement el pensament et passa pel cap: tots pensen igual, que els immigrants no sabem parlar català perquè el català és una llengua difícil, per tant se’ls ha de parlar castellà; sempre passa el mateix, jo començo en català i em responen en castellà i és una forma de racisme, si fos estranger i tingués un altre color segurament em contestaria en català.”
Aquest volum de cent noranta-cinc pàgines quedarà amorrat al piló de “llibres que analitzen aquesta xacra i li miren directament els ulls”.
Etiquetes de comentaris: Assaig