26 juliol, 2010

M. J. Balsach. Galicja. Sierpień.

Zacieśniają się ulice.
Widzę puste spojrzenia,
opalone ciała,
tłum.
Z wieczora opada światło i więcej światła
gęstego.


Traducció de Marcin Świostek

Galítsia. Agost.

S’angosten els carrers.
Veig esguards buits,
cossos bronzejats,
gentada.
De la tarda cau llum i més llum
densa.

Etiquetes de comentaris:

0 que prenen la paraula

20 juliol, 2010

Washington Square. Henry James. Proa. 2008


Novel·la publicada per entregues el 1880 al Cornhill Magazine i al Harper's New Monthly Magazine, que narra una part intensa de la vida de la Catherine Sloper, una jove rica i insulsa que viu al barri de Washington Square de Nova York amb son pare i la seva tieta.
S’enamora de l’Arthur Townsend, un jove intel·ligent i ambiciós; estan ben decidits a casar-se però el seu pare no ho vol. Vés a saber, potser si se l’emporta de viatge per Europa li fuig la dèria.

“Durant una part de la primera meitat del segle actual, i més especialment durant l’última part d’aquesta meitat, prosperà i exercí a la ciutat de Nova York un metge que gaudí en un grau potser excepcional de la consideració que als Estats Units sempre s’ha concedit als membres distingits de la professió mèdica. A Amèrica aquesta professió sempre ha estat objecte d’honors, i amb més fortuna que en cap altre lloc és aquí on ha pogut reclamar el qualificatiu de liberal. En un país on, per tenir un paper dins la societat, cal guanyar-se els diners o fer veure que te’ls guanyes, s’ha considerat que l’art de guarir comprèn en bona mesura dues reconegudes fonts de crèdit. Pertany a l’àmbit del coneixement pràctic, cosa que als Estats Units és una recomanació important, i està embolcallat per la llum de la ciència, un mèrit que s’aprecia en una societat en què l’amor al coneixement no sempre ha anat acompanyat per la comoditat i la conveniència”.

Aquest volum de tres-centes pàgines quedarà amorrat al piló de “llibres que he volgut llegir d’una revolada abans del quadern de notes del seu autor, 1878-1911”.


Etiquetes de comentaris:

1 que prenen la paraula

14 juliol, 2010

Sonia Moya. Gramàtica de l’equilibri. Estudi número I del teu cos rere la pluja.

Al balcó,
la pluja va fent bassals
i s’amuntega
sota les rajoles trencades
el desig que tinc de tu.

Estàs submergit en un record
que em llisca genoll avall,
com una gota que no és aigua
sinó arrel de calamarsa.

I jo,
capbussant-me en el diluvi
del teu cos que no s’acaba
i que amara les meves cuixes
de la cadira estant,
corro la cortina
i ja no miro enrere,
i escolto caure el cel
amb el plaer d’aquell que espera
trobar la teva espatlla
xopa de gemecs
a l’altra banda de la finestra.

Etiquetes de comentaris:

10 que prenen la paraula

08 juliol, 2010

Negre de merda. El racisme explicat als blancs. Matthew Tree. Columna Edicions. 2010.



Aquest és l’únic assaig sobre el racisme que hi ha en català, tot i ser una de les formes més comunes de discriminació entre persones.
Amb un estil clar i directe, allunyat del llenguatge políticament correcte que no fa més que amagar la realitat, és a dir empitjorar-la, l’autor repassa la teoria i la pràctica tot desgranant els seus orígens, la seva evolució i la seva actualitat.
Molt ben documentat, cita textualment moltes de les fonts i completa el llibre amb una bibliografia que agraïm.

“I fas un altre cop d’ull a l’entorn, per distreure’t de l’avorriment que va en augment i la senyora malcarada et mira els ulls. Si m’odies, li dius amb l’esperança vana que la telepatia funcioni de tant en tant, digue’m què és allò que odies de mi. I buenos días diu l’empleada de la caixa, i t’adones que per improbable que ha semblat durant l’última mitja hora, ja et toca ser atès, i li dius bon dia i li passes la llibreta, volia treure’n dos-cents euros. I muy bien, ¿doscientos? diu ella i inevitablement el pensament et passa pel cap: tots pensen igual, que els immigrants no sabem parlar català perquè el català és una llengua difícil, per tant se’ls ha de parlar castellà; sempre passa el mateix, jo començo en català i em responen en castellà i és una forma de racisme, si fos estranger i tingués un altre color segurament em contestaria en català.”

Aquest volum de cent noranta-cinc pàgines quedarà amorrat al piló de “llibres que analitzen aquesta xacra i li miren directament els ulls”.

Etiquetes de comentaris:

5 que prenen la paraula