27 de desembre de 2010

Vides seques. Graciliano Ramos. Adesiara editorial. 2010.


En Fabiano fa de vaquer en un mas on viu miserablement amb la seva dona Vitória, els seus dos fills i la seva gossa Balena. Vagabundegen buscant menjar i recer entre un paisatge inhòspit amenaçat per la sequera.
En tenim prou amb la bella prosa i l’excel·lent traducció per recomenar-lo molt abans i molt després de Reis.
“Es va recordar del senyor Tomás de la mola. Dels homes del sertão, el més alacaigut era el senyor Tomás de la mola . ¿Per què? Només hi havia una explicació: perquè llegia massa. Ell, en Fabiano, li havia dit un munt de vegades: Senyor Tomás, vostè no hi toca del tot. ¿Per a què serveix tant de paper? Quan arribi la terrabastada, el senyor Tomás es quedarà amb una mà al davant i una altra al darrere, igual que els altres . Dit i fet: va arribar la sequera, i el pobre vellarcàs, tan bo i tan cultivat, ho va perdre tot. Completament abatut, semblava una avoia perduda. Potser ja se n’havia anat al canyet, perquè la gent com ell no té gens d’aguant.”
Aquest volum de cent vint-i-cinc pàgines quedarà amorrat al piló de “llibres d’autors brasilers que desconeixia del tot abans de llegir aquest llibre”.

Etiquetes de comentaris:

2 que prenen la paraula links to this post

2 Comments:

Blogger Josep said...

Fa una mica de mandra, sincerament.

31 de desembre, 2010 11:06  
Blogger Biel Barnils said...

Josep, sóc un ferm partidari de llegir per plaer. Si et fa mandra no el comencis.

10 de gener, 2011 17:24  

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home