6 de desembre del 2010

Màrius Torres. Variacions sobre un tema de Händel.

Les mans càlides i llargues arrenquen del clavecí velles tonades amargues d’esquelet de violí. Les mans rellisquen, serenes, amb la mecànica justa dels dits morts que passen denes d’un vell rosari de fusta.

Etiquetes de comentaris:

3 que prenen la paraula

3 Comments:

Blogger Toni Barnils said...

Una gran descoberta, gràcies Biel

06 de desembre, 2010 21:42  
Anonymous Anònim said...

Hi ha un aire decadent (les mans llargues, les velles tonades amargues, l'esquelet de violí, els dits morts) preciós.

07 de desembre, 2010 23:04  
Blogger Biel Barnils Carrera said...

Gràcies a tu, Sueños. Encantat d'haver-te'l descobert.

Hola trobadora, gràcies per dir-hi la teva. Sí, és una decadència que agrada.

20 de desembre, 2010 15:33  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home