Omar Khayyam. Quartetes.
Traducció d’Àlex Queraltó Bartrés
CXLIII
El dia que m’agenolli als peus de la mort
i m’arrenquin de soca-rel l’esperança de viure,
vetlla perquè del meu fang només facin càntirs.
Potser si els omplen de vi, llavors ressuscitaré.
CXLIII
El dia que m’agenolli als peus de la mort
i m’arrenquin de soca-rel l’esperança de viure,
vetlla perquè del meu fang només facin càntirs.
Potser si els omplen de vi, llavors ressuscitaré.
Etiquetes de comentaris: Omar Khayyam
2 Comments:
Quina preciositat de poema!!!
Extraordinària perícia que fa portar les coses més negatives a solc, al solc del vitalisme. M'agrada molt. Me'l guarde, amb el teu permís.
Permís concedit, Novesflors.
Totes les quartetes desprenen un vitalisme fora de mida que reconforta.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home