Bilbao-New York-Bilbao. Kirmen Uribe. Traducció d'en Pau Joan Hernández i de Fuenmayor. Edicions 62. 2010.

Llibre de viatges, no només el que fa el protagonista en avió des de Bilbao fins a Nova York, sinó també el que fa a la història del país i a la de la seva família.
Mirada enrera, trencaclosques, dietari, quadern, plat combinat, que reivindica la memòria i el vell ofici de pescador, ofici en inexorable procés de desaparició.

“L’escriptor necessita protecció. Sobretot, al començament. Desitja que li donin confiança, escoltar d’altres que va pel bon camí, que no es va equivocar a l’última cruïlla. L’escriptor necessita protecció quan comença. Per això, quan vaig publicar la meva columna a la premsa i vaig demanar al meu pare què li semblava, jo n’esperava l’aprovació. Aquelles columnes eren les meves primeres publicacions, en aquell llunyà 1998. Eren els meus inicis. I aquella primera la vaig elaborar moltíssim, vaig dedicar llargues hores a la seva redacció. Vaig intentar que l’estil fos al més literari possible, i em va sortir una cosa semblant a un conte breu. Amb el temps, he après que les columnes han de ser columnes i els contes, contes. Les columnes demanen una urgència que no cal per als contes”.

Aquest volum de cent vuitanta-nou pàgines quedarà amorrat al piló de “llibres que no sabríem si són assaig, novel·la, dietari, memòries, o ni una cosa ni una altra, ni si és necessari i correcte diferenciar-les”.