1 de novembre de 2010

Bilbao-New York-Bilbao. Kirmen Uribe. Edicions 62. 2010.


Llibre de viatges, no només el que fa el protagonista en avió des de Bilbao fins a Nova York, sinó també el que fa a la història del país i a la de la seva família.
Mirada enrera, trencaclosques, dietari, quadern, plat combinat, que reivindica la memòria i el vell ofici de pescador, ofici en inexorable procés de desaparició.

“L’escriptor necessita protecció. Sobretot, al començament. Desitja que li donin confiança, escoltar d’altres que va pel bon camí, que no es va equivocar a l’última cruïlla. L’escriptor necessita protecció quan comença. Per això, quan vaig publicar la meva columna a la premsa i vaig demanar al meu pare què li semblava, jo n’esperava l’aprovació. Aquelles columnes eren les meves primeres publicacions, en aquell llunyà 1998. Eren els meus inicis. I aquella primera la vaig elaborar moltíssim, vaig dedicar llargues hores a la seva redacció. Vaig intentar que l’estil fos al més literari possible, i em va sortir una cosa semblant a un conte breu. Amb el temps, he après que les columnes han de ser columnes i els contes, contes. Les columnes demanen una urgència que no cal per als contes”.

Aquest volum de cent vuitanta-nou pàgines quedarà amorrat al piló de “llibres que no sabríem si són assaig, novel·la, dietari, memòries, o ni una cosa ni una altra, ni si és necessari i correcte diferenciar-les”.

Etiquetes de comentaris:

5 que prenen la paraula links to this post

5 Comments:

Blogger SM said...

Massa fragmentat pel meu gust. La intenció és original, però les imatges bones queden diluïdes per un munt de xerrameca que no va enlloc.

01 de novembre, 2010 11:37  
Blogger kweilan said...

A mi tampoc em va acabar de convèncer.

01 de novembre, 2010 22:41  
Blogger Biel Barnils said...

Hola SM i Kweilan, no sabeu com m'agrada que discrepeu dels llibres que comento. Ho trobo saludable i necessari.
A mi aquesta fragmentació és el que em va agradar més del llibre.

15 de novembre, 2010 10:32  
Anonymous Anònim said...

Hola,
m´ha agradat molt la lectura: l´Uribe es pregunta pel nom del vaixell Dos Amigos(apareix a la portada)del seu avi Liborio Uribe. Aleshores fa un repàs de l´arbre genealògic familiar de pescadors d´alta mar.
Arriba a la pròpia contemporaneïtat a través dels records dels vius, cartes, quadres, velles llegendes...
La història del quadre és preciosa.
Gràcies
Imma C.

16 de novembre, 2010 11:00  
Blogger Biel Barnils said...

Hola Imma C., gràcies a tu per la fidelitat. Bé, ja som dos que ens va agradar el llibre. Algú més? I la història del quadre, sí senyora.

22 de novembre, 2010 07:01  

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home