Mireia Calafell. Costures. Bicèfals.
Amb
el sol a l’escot, la mar a la pell,
la brisa d’estiu despentinant-me les pors,
les ganes de tu als llavis vermells,
escric amb els dits el nom del desig
i fujo de mi, i ens trobo en un cos
obert amb dos caps que miren enlloc.
Etiquetes de comentaris: Altres poetes
4 Comments:
Hola, els versos estan comptats, veritat? Té música, trobe. Encara que el que es diu no m'ha entusiasmat...
Salutacions
Coralet
:O
bona metàfora de l'amor i la parella com un sol 'tot'. d'aquest poemari m'agrada també el de les cireres transgèniques.
salut! :)
Hola Coralet, té música i ritme. a mi també m'agrada allò que diu. I la imatge final.
Vinz, gran blog el teu, italianocatalà. Hi acabo d'entrar.
Hola Anna, tinc molt poemes marcats d'aquest llibre però només en podia triar un. Salut i Versos!
Publica un comentari a l'entrada
<< Home