20 de setembre de 2010

L’home de Montaigne. Una lectura dels Assaigs. Joan Lluís Llinàs. Proa. 2009.


Aquest professor de filosofia de la Universitat de les Illes Balears fa una interessant aproximació a la vida i a l’obra de Michel Eyquem, a les seves idees i a la seva concepció del món, de l’home i de les coses.
Una molt bona porta d’entrada o de complement als que vulguin atansar-se o fer-se acompanyar pels Assaigs.

“Aquesta filosofia entesa com a art que cultiva l’home montanià està lligada a l’assaig entès com a mètode intel·lectual. Montaigne s’assaja i escriu, i l’escriptura el modifica. La consubstancialitat amb l’autor és la que atorga als Assaigs el seu tret d’obra única en el món. Potser fóra exagerat dir-ho així, però no ens allunyam de la veritat si afirmam que amb els Assaigs comença i acaba un gènere. Allò que avui anomenam assaig no és ben bé el que feia Montaigne, encara que en els assaigs actuals hi sol aparèixer la personalitat de l’autor. Però l’home de Montaigne no pot renunciar a assajar i assajar-se i, per tant, tampoc a produir obres com els Assaigs. Avui dia hi ha molt d’assaig extern, moltes opinions, però poc assaig personal, poc posar-se a prova, poc temptejar-se, és a dir, poc assaig que modifica la nostra existència, aquell que ens fa ser més exigents amb nosaltres mateixos i més tolerants envers els altres”.

Aquest llibre de cent seixanta-set pàgines quedarà amorrat al piló d’ “assaigs sobre assaigs. I tan ample”.

Etiquetes de comentaris:

3 que prenen la paraula links to this post

3 Comments:

Anonymous ricard99 said...

Què bo que és en Montaigne! I de les paraules de l'autor d'aquest llibre m'agrada la idea que cal més fer assaig intern d'un mateix que no pas tan d'assaig extern sobre els altresi la realitat social, política, etc.
Una abraçada Biel!

21 de setembre, 2010 14:23  
Anonymous Anònim said...

Hola,
primer llegiré els assaigs de Montaigne, de moment només els tinc fullejats, com diu en Màrius: llegits o fullejats.
No sé si arribaré a l´assaig d´assaigs.

Enllaçant el que diu en Ricard penso amb L´amic retrobat de Zweig:
pensament, reflexió i món interior.
Imma

22 de setembre, 2010 07:47  
Blogger Biel Barnils said...

Hola Ricard, de fet, tota obra parla d'un mateix, disfressem-ho com volguem.

Hola Imma, doncs si mai arribes als assaigs ja ens diràs el què.

04 d’octubre, 2010 14:07  

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home