27 de setembre del 2010

Kirmen Uribe. Bitartean heldu eskutik. Irla.

Horixe da zoriona,
orduka lan egiten duen behargina.
Anne Sexton


Igandea da hondartzan asmo oneko jendearentzat.
Hango harrabots urruna entzuten da irlatik.

Uretara sartu gara biluzik.
Anemonak, trikuak, barbarinak ikusi ditugu hondoan.
Begira, haizeak garia bezala mugitzen du urak hondarra.
Urpera sartu eta azpitik begiratu zaitut.
Atsegin dut esku eta zangoen mugimendu geldoa,
atsegin sabelpeek itsasbelarren forma hartzean.

Lehorrera igo gara. Bero da eta itzal egiten dute pinuek.
Gaziak dira zure besoak, gazia bularra, sabela gazia.
Ilargia itsasoarekin lotzen duen indar berak
lotu gaitu geu ere.
Mendeak segundu bihurtu dira eta segunduak mende.
Udare zurituak gure gorputzak.

Anemonak, trikuak, barbarinak ikusi ditugu hondoan.
Igandea da hondartzan asmo oneko jendearentzat.


Traducció de Jon Elordi i Laia Noguera

Mentrestant agafa’m la mà. Illa.

O sigui que això és la felicitat,
aquest treballador per hores.
Anne Sexton


És diumenge a la platja per a la gent de bona voluntat.
Des de l’illa se sent el seu renou llunyà.

Ens hem ficat a l’aigua despullats.
Al fons hem vist rogers, anemones, eriçons.
Mira, l’aigua mou la sorra com el vent mou el blat.
M’he submergit i t’he mirat des de sota.
M’agrada el teu pausat moviment de braços i cames,
m’agrada quan el pubis t’agafa forma d’alga.

Hem sortit de l’aigua. Fa calor i els pins ombregen.
Els teus braços estan salats, salat el pit, salat el ventre.
La mateixa força que lliga la lluna i el mar
també ens ha lligat a nosaltres.
Els segles s’han convertit en segons i els segons, en segles.
Peres sense pell, els nostres cossos.

Al fons hem vist rogers, anemones, eriçons.
És diumenge a la platja per a la gent de bona voluntat.





Etiquetes de comentaris:

3 que prenen la paraula

3 Comments:

Anonymous Anònim said...

Hola,
acabo de llegir la novel.la Bilbao-Nova York-Bilbao de Kirmen Uribe. Com en aquesta poesia dóna importància a la gent de bona voluntat.
Diumenge a la platja...
Imma

28 de setembre, 2010 00:43  
Blogger novesflors said...

Preciós poema.

28 de setembre, 2010 18:21  
Blogger Biel Barnils Carrera said...

Hola Imma, jo també vaig llegir aquesta novel·la del Kirmen Uribe. Algun dia la ressenyaré aquí.

Hola Novesflors, que bé que t'hagi agradat. Si pots fullejar el llibre en trobaràs d'altres iguals o millors.

11 d’octubre, 2010 09:11  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home