Els assaigs. Llibre primer. Michel Montaigne. Traducció de Vicent Alonso. Proa. 2006.

Primer dels tres volums dels Assaigs traduïts admirablement pel valencià Vicent Alonso. Cinquanta-set capítols on l’autor reflexiona sobre tot però sobretot sobre ell mateix; l’autoreflexió individual passa a reflexió universal i l’anècdota a categoria, si cal.
Tot i estar carregat de llatinismes i notes a peu de pàgina el text no arriba a cansar mai, fins arribes a dependre’n; doncs ja tinc a la pila-de-llibres-per-llegir els dos que el segueixen.
“Mon pare em posà, quan encara em nodria i abans de la primera manifestació de la meua llengua, a càrrec d’un alemany, que morí més tard quan ja era un famós metge a França, completament ignorant de la nostra llengua i molt versat en la llatina. Aquest, a qui havia fet venir expressament i a qui pagava molt bé, em tenia contínuament entre els braços. Tenia també amb ell dos mestres més inferiors en saber, perquè em seguiren i perquè l’ajudaren. Aquests no em parlaven més que en llatí. Pel que fa a la resta de la gent de la casa, era una regla inviolable que ni ell, ni ma mare, ni cap servidor o cambrera no parlaren en la meua presència més que tants mots llatins com havien après per xapurrejar amb mi. És una meravella el profit que tothom en va treure. Mon pare i ma mare aprengueren bastant llatí per entendre’l i n’adquiriren la suficiència necessària per servir-se’n quan els calia, com també feren els altres servidors que tenien més a veure amb la meva atenció. [...] Quant a mi, tenia ja més de sis anys i encara no entenia més de francès o de perigordià que d’àrab. I sense art, sense llibre, sense gramàtica ni preceptes, sense fuet ni llàgrimes, havia après el llatí, tan pur com el que sabia el meu mestre d’escola: ja que no havia pogut mesclar-lo ni alterar-lo”.

Aquest volum de cinc-centes quaranta-tres pàgines quedarà amorrat al piló de “llibres d’autors que hi hem arribat via Josep Pla, un llibre porta a un altre, un autor a un altre; no entenc la literatura sinó com una xarxa i no com una piràmide o compartiments estancs”.