20 de juliol de 2010

Washington Square. Henry James. Proa. 2008


Novel·la publicada per entregues el 1880 al Cornhill Magazine i al Harper's New Monthly Magazine, que narra una part intensa de la vida de la Catherine Sloper, una jove rica i insulsa que viu al barri de Washington Square de Nova York amb son pare i la seva tieta.
S’enamora de l’Arthur Townsend, un jove intel·ligent i ambiciós; estan ben decidits a casar-se però el seu pare no ho vol. Vés a saber, potser si se l’emporta de viatge per Europa li fuig la dèria.

“Durant una part de la primera meitat del segle actual, i més especialment durant l’última part d’aquesta meitat, prosperà i exercí a la ciutat de Nova York un metge que gaudí en un grau potser excepcional de la consideració que als Estats Units sempre s’ha concedit als membres distingits de la professió mèdica. A Amèrica aquesta professió sempre ha estat objecte d’honors, i amb més fortuna que en cap altre lloc és aquí on ha pogut reclamar el qualificatiu de liberal. En un país on, per tenir un paper dins la societat, cal guanyar-se els diners o fer veure que te’ls guanyes, s’ha considerat que l’art de guarir comprèn en bona mesura dues reconegudes fonts de crèdit. Pertany a l’àmbit del coneixement pràctic, cosa que als Estats Units és una recomanació important, i està embolcallat per la llum de la ciència, un mèrit que s’aprecia en una societat en què l’amor al coneixement no sempre ha anat acompanyat per la comoditat i la conveniència”.

Aquest volum de tres-centes pàgines quedarà amorrat al piló de “llibres que he volgut llegir d’una revolada abans del quadern de notes del seu autor, 1878-1911”.


Etiquetes de comentaris:

1 que prenen la paraula links to this post

1 Comments:

Anonymous samarcanda said...

Biel, al llegir la teva tinta xinesa de Washington Square he recordat que fa temps que vaig llegir de Henry James el conte "La bestia en la jungla" i el vaig trobar difícil i especial, l' he revisat i he continuat tenint la mateixa sensació però, potser més madura ara, reconec en el conte que al que li dóna més importància és als valors humans, la relació que tenen els dos protagonistes veritablement és molt especial. Ara llegiré el teu. Com sempre moltes gràcies.

13 d’agost, 2010 20:54  

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home