Sònia Moya. Gramàtica de l’equilibri. Estudi número I del teu cos rere la pluja.
Al balcó,
la pluja va fent bassals
i s’amuntega
sota les rajoles trencades
el desig que tinc de tu.
Estàs submergit en un record
que em llisca genoll avall,
com una gota que no és aigua
sinó arrel de calamarsa.
I jo,
capbussant-me en el diluvi
del teu cos que no s’acaba
i que amara les meves cuixes
de la cadira estant,
corro la cortina
i ja no miro enrere,
i escolto caure el cel
amb el plaer d’aquell que espera
trobar la teva espatlla
xopa de gemecs
a l’altra banda de la finestra.
Etiquetes de comentaris: Sònia Moya
10 Comments:
uf... :)
és genial, Sonia!
Biel, Sempre és un plaer fer una passejada pel Tinta Xinesa. Gràcies per compartir les teves lectures. Sònia, felicitats pel premi i escriu escriu escriu, si ho necessites, que ens agrada llegir-te i escoltar-te recitar! Salut! (Anna)
M'agrada...:))
Actualitza amb poesia més sovint, sempre l'encertes!
No he pogut parar de llegir fins que he devorat les pàgines del llibre. Un dels millors poemaris que he llegit darrerament, una obra d'art escrita, de veritat. Gràcies per la recomanació, Biel. I pel dia d'avui. I bona nit :)
Content que us hagi agradat.
La poesia catalana jove apreta fort!
He vingut a parar a aquest blog per casualitat i em trobo aquest poema, quina meravella! Crea unes imatges molt suggerents, poesia en estat pur. Segueixo tafanejant, que això promet!
Hola Lola. Benvinguda al Tinta xinesa. És tot teu, sempre hi podràs deixar comentaris, no censuro, a no ser que la gent falti al respecte, cosa que no passa mai, i l'actualitzo cada setmana del món.
Una poesia molt maca i emotiva
Hola Marc, que bé que t'hagi agradat. Esperem que la Sonia segueixi compartint algunes de les poesies que escriu.
Torna quan vulguis!
Publica un comentari a l'entrada
<< Home