8 de juliol del 2010

Negre de merda. El racisme explicat als blancs. Matthew Tree. Columna Edicions. 2010.



Aquest és l’únic assaig sobre el racisme que hi ha en català, tot i ser una de les formes més comunes de discriminació entre persones.
Amb un estil clar i directe, allunyat del llenguatge políticament correcte que no fa més que amagar la realitat, és a dir empitjorar-la, l’autor repassa la teoria i la pràctica tot desgranant els seus orígens, la seva evolució i la seva actualitat.
Molt ben documentat, cita textualment moltes de les fonts i completa el llibre amb una bibliografia que agraïm.

“I fas un altre cop d’ull a l’entorn, per distreure’t de l’avorriment que va en augment i la senyora malcarada et mira els ulls. Si m’odies, li dius amb l’esperança vana que la telepatia funcioni de tant en tant, digue’m què és allò que odies de mi. I buenos días diu l’empleada de la caixa, i t’adones que per improbable que ha semblat durant l’última mitja hora, ja et toca ser atès, i li dius bon dia i li passes la llibreta, volia treure’n dos-cents euros. I muy bien, ¿doscientos? diu ella i inevitablement el pensament et passa pel cap: tots pensen igual, que els immigrants no sabem parlar català perquè el català és una llengua difícil, per tant se’ls ha de parlar castellà; sempre passa el mateix, jo començo en català i em responen en castellà i és una forma de racisme, si fos estranger i tingués un altre color segurament em contestaria en català.”

Aquest volum de cent noranta-cinc pàgines quedarà amorrat al piló de “llibres que analitzen aquesta xacra i li miren directament els ulls”.

Etiquetes de comentaris:

5 que prenen la paraula

5 Comments:

Blogger L'Espolsada llibres said...

Apuntat!

08 de juliol, 2010 12:55  
Blogger David said...

Una de les virtuts d'en Tree és que parla (i escriu) clar i evita, tant com pot (i se'n surt), el llenguatge políticament correcte. Ara, a mi se'n nota molt que sóc d'aquí i cada cop em costa més que algú em contesti en català.
Salut!

09 de juliol, 2010 17:07  
Blogger Olga Xirinacs said...

Llegeixo els articles d'en Mattew i m'agrada la seva desimboltura.
Pel que fa al llenguatge políticament correcte o no, penso que hi ha autors que sí que hi poden ser encasellats, potser; però que la versatilitat i els registres amplis d'un BON autor són perquè faci servir totes les possibilitats com més li convingui.

12 de juliol, 2010 10:14  
Anonymous Mireia (Racó solsida) said...

Era un llibre que m'havia passat desapercebut. Gràcies

13 de juliol, 2010 10:15  
Blogger Biel Barnils Carrera said...

Hola Fe, crec que t'agradarà. Llegir una mica d'assaig t'anirà bé i no tanta narrativa :)

Hola David, sí, en aquests països nostres la gent passa al castellà de seguida, tinguis la pell del color que tinguis :(

Hola Olga, crec que el llenguatge políticament correcte no és bo ni en la vida diària, ni quan escrius assaig, ni fins i tot quan escrius poesia. Aquest llenguatge serveix només per amagar coses i per donar gat per llebre. Cosa que passa sovint a la vida diària i a la literatura.

Gràcies a tu, Mireia, per dir-hi la teva. Ja ens diràs si t'ha agradat un cop l'hagis llegit.

20 de juliol, 2010 15:34  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home