Negre de merda. El racisme explicat als blancs. Matthew Tree. Columna Edicions. 2010.
Aquest és l’únic assaig sobre el racisme que hi ha en català, tot i ser una de les formes més comunes de discriminació entre persones.
Amb un estil clar i directe, allunyat del llenguatge políticament correcte que no fa més que amagar la realitat, és a dir empitjorar-la, l’autor repassa la teoria i la pràctica tot desgranant els seus orígens, la seva evolució i la seva actualitat.
Molt ben documentat, cita textualment moltes de les fonts i completa el llibre amb una bibliografia que agraïm.
“I fas un altre cop d’ull a l’entorn, per distreure’t de l’avorriment que va en augment i la senyora malcarada et mira els ulls. Si m’odies, li dius amb l’esperança vana que la telepatia funcioni de tant en tant, digue’m què és allò que odies de mi. I buenos días diu l’empleada de la caixa, i t’adones que per improbable que ha semblat durant l’última mitja hora, ja et toca ser atès, i li dius bon dia i li passes la llibreta, volia treure’n dos-cents euros. I muy bien, ¿doscientos? diu ella i inevitablement el pensament et passa pel cap: tots pensen igual, que els immigrants no sabem parlar català perquè el català és una llengua difícil, per tant se’ls ha de parlar castellà; sempre passa el mateix, jo començo en català i em responen en castellà i és una forma de racisme, si fos estranger i tingués un altre color segurament em contestaria en català.”
Aquest volum de cent noranta-cinc pàgines quedarà amorrat al piló de “llibres que analitzen aquesta xacra i li miren directament els ulls”.
Amb un estil clar i directe, allunyat del llenguatge políticament correcte que no fa més que amagar la realitat, és a dir empitjorar-la, l’autor repassa la teoria i la pràctica tot desgranant els seus orígens, la seva evolució i la seva actualitat.
Molt ben documentat, cita textualment moltes de les fonts i completa el llibre amb una bibliografia que agraïm.
“I fas un altre cop d’ull a l’entorn, per distreure’t de l’avorriment que va en augment i la senyora malcarada et mira els ulls. Si m’odies, li dius amb l’esperança vana que la telepatia funcioni de tant en tant, digue’m què és allò que odies de mi. I buenos días diu l’empleada de la caixa, i t’adones que per improbable que ha semblat durant l’última mitja hora, ja et toca ser atès, i li dius bon dia i li passes la llibreta, volia treure’n dos-cents euros. I muy bien, ¿doscientos? diu ella i inevitablement el pensament et passa pel cap: tots pensen igual, que els immigrants no sabem parlar català perquè el català és una llengua difícil, per tant se’ls ha de parlar castellà; sempre passa el mateix, jo començo en català i em responen en castellà i és una forma de racisme, si fos estranger i tingués un altre color segurament em contestaria en català.”
Aquest volum de cent noranta-cinc pàgines quedarà amorrat al piló de “llibres que analitzen aquesta xacra i li miren directament els ulls”.
Etiquetes de comentaris: Assaig
5 Comments:
Apuntat!
Una de les virtuts d'en Tree és que parla (i escriu) clar i evita, tant com pot (i se'n surt), el llenguatge políticament correcte. Ara, a mi se'n nota molt que sóc d'aquí i cada cop em costa més que algú em contesti en català.
Salut!
Llegeixo els articles d'en Mattew i m'agrada la seva desimboltura.
Pel que fa al llenguatge políticament correcte o no, penso que hi ha autors que sí que hi poden ser encasellats, potser; però que la versatilitat i els registres amplis d'un BON autor són perquè faci servir totes les possibilitats com més li convingui.
Era un llibre que m'havia passat desapercebut. Gràcies
Hola Fe, crec que t'agradarà. Llegir una mica d'assaig t'anirà bé i no tanta narrativa :)
Hola David, sí, en aquests països nostres la gent passa al castellà de seguida, tinguis la pell del color que tinguis :(
Hola Olga, crec que el llenguatge políticament correcte no és bo ni en la vida diària, ni quan escrius assaig, ni fins i tot quan escrius poesia. Aquest llenguatge serveix només per amagar coses i per donar gat per llebre. Cosa que passa sovint a la vida diària i a la literatura.
Gràcies a tu, Mireia, per dir-hi la teva. Ja ens diràs si t'ha agradat un cop l'hagis llegit.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home