31 de maig de 2010

Tomas Tranströmer. Det vilda torget. Eldklotter.

Under de dystra månaderna gnistrade mitt liv till
bara når jag älskade med dig.
Som eldflugan tänds och slocknar, tänds och slocknar
-glimtvis kan man följa dess väg
i nattmörkret mellan olivträden.

Under de dystra månaderna satt själen hops junken
och livlös
men kroppen gick raka vägen till dig.
Natthinmlen ramade.
Vi tjuvmjöIkaden kosmos och överlevde.


Traducció de Carolina Moreno Tena

La plaça salvatge. Gargots de foc.

Durant els mesos ombrius la meva vida espurnejava
només quan feia l’amor amb tu.
Com la lluerna s’encén i s’apaga, s’encén i s’apaga
-pots seguir el seu camí a llambregades
en la foscor de la nit, entre les oliveres.

Durant els mesos d’estiu l’ànima s’arraulia
sense vida
però el cos anava de dret a tu.
El cel nocturn bramulava.
Munyíem el cosmos d’amagats i sobrevivíem.

Etiquetes de comentaris:

8 que prenen la paraula links to this post

8 Comments:

Blogger novesflors said...

Quina comparació tan bonica, la de la lluerna.
I el contacte físic com a supervivència.

31 de maig, 2010 22:04  
Anonymous Anònim said...

Tinc ganes de llegir-lo...
C.

31 de maig, 2010 22:27  
Blogger anna g. said...

sorprenent, m'agraden les seves metàfores :)

01 de juny, 2010 19:13  
Anonymous ricard99 said...

poema que deixa veure moltes coses com ara que és un molt bon poeta, madur i emocionant. Una abraçada!

06 de juny, 2010 10:55  
Blogger L'Espolsada llibres said...

mmmmmmmmmmmmmm!

06 de juny, 2010 20:56  
Blogger Olga Xirinacs said...

Sempre és bo conèixer noves/velles veus. M'agradaria que també fos a la recíproca. Segur que ho sabeu fer.
Gràcies.

07 de juny, 2010 11:00  
Anonymous Anònim said...

Bonic poema. Gràcies!

Gala

13 de juny, 2010 16:31  
Blogger Biel Barnils said...

Hola Novesflors, a mi també m'agrada molt la imatge de la lluerna.

Hola C., ja ens diràs què t'ha semblat si el llegeixies.

Hola Anna G., benvinguda a casa teva!

Hola Ricard, abraçada retornada.

No sé com interpretar aquesta onomatopeia, Fe. :)

Hola Olga, entenc que el coneixement sempre és recíproc, no? Gràcies a tu.

Hola Gala, gràcies a tu per dir-hi la teva. Fins aviat.

16 de juny, 2010 10:01  

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home