Tomas Tranströmer. Det vilda torget. Eldklotter.
Under de dystra månaderna gnistrade mitt liv till
bara når jag älskade med dig.
Som eldflugan tänds och slocknar, tänds och slocknar
-glimtvis kan man följa dess väg
i nattmörkret mellan olivträden.
Under de dystra månaderna satt själen hops junken
och livlös
men kroppen gick raka vägen till dig.
Natthinmlen ramade.
Vi tjuvmjöIkaden kosmos och överlevde.
Traducció de Carolina Moreno Tena
La plaça salvatge. Gargots de foc.
Durant els mesos ombrius la meva vida espurnejava
només quan feia l’amor amb tu.
Com la lluerna s’encén i s’apaga, s’encén i s’apaga
-pots seguir el seu camí a llambregades
en la foscor de la nit, entre les oliveres.
Durant els mesos d’estiu l’ànima s’arraulia
sense vida
però el cos anava de dret a tu.
El cel nocturn bramulava.
Munyíem el cosmos d’amagats i sobrevivíem.
bara når jag älskade med dig.
Som eldflugan tänds och slocknar, tänds och slocknar
-glimtvis kan man följa dess väg
i nattmörkret mellan olivträden.
Under de dystra månaderna satt själen hops junken
och livlös
men kroppen gick raka vägen till dig.
Natthinmlen ramade.
Vi tjuvmjöIkaden kosmos och överlevde.
Traducció de Carolina Moreno Tena
La plaça salvatge. Gargots de foc.
Durant els mesos ombrius la meva vida espurnejava
només quan feia l’amor amb tu.
Com la lluerna s’encén i s’apaga, s’encén i s’apaga
-pots seguir el seu camí a llambregades
en la foscor de la nit, entre les oliveres.
Durant els mesos d’estiu l’ànima s’arraulia
sense vida
però el cos anava de dret a tu.
El cel nocturn bramulava.
Munyíem el cosmos d’amagats i sobrevivíem.
Etiquetes de comentaris: Tomas Transtömer
8 Comments:
Quina comparació tan bonica, la de la lluerna.
I el contacte físic com a supervivència.
Tinc ganes de llegir-lo...
C.
sorprenent, m'agraden les seves metàfores :)
poema que deixa veure moltes coses com ara que és un molt bon poeta, madur i emocionant. Una abraçada!
mmmmmmmmmmmmmm!
Sempre és bo conèixer noves/velles veus. M'agradaria que també fos a la recíproca. Segur que ho sabeu fer.
Gràcies.
Bonic poema. Gràcies!
Gala
Hola Novesflors, a mi també m'agrada molt la imatge de la lluerna.
Hola C., ja ens diràs què t'ha semblat si el llegeixies.
Hola Anna G., benvinguda a casa teva!
Hola Ricard, abraçada retornada.
No sé com interpretar aquesta onomatopeia, Fe. :)
Hola Olga, entenc que el coneixement sempre és recíproc, no? Gràcies a tu.
Hola Gala, gràcies a tu per dir-hi la teva. Fins aviat.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home