19 de maig de 2010

Sanjosex. Al marge d’un camí. Bob Dylan.

Et vull donar les gràcies
per les cançons
Que quan era petit jo cantava
Assegut a darrera el Renault 12
Escoltant les melodies sense
saber què deien
Jo juraria que a mi em van fer
Amb la música de fons
del Desire
I no sóc l’únic, ja ho sé
Però m’és igual, vull agrair-te
Que un dia et posessis
a escriure

Reinventan-te constantment
Buscaves noves formes
d’emocionar-nos
I tot això ho has acabat patint
Però tu què esperaves?
Ets només un home
M’imaginava tocant amb tu
Que potser ens coneixíem
i m’ensenyaves
Eren somnis de nen petit
Quan encara no sabia
Ni què em trobaria

Va ser el mag de les emocions
Ple de contradiccions i dubtes
Va ser el blanc de les raons
Aquesta societat no vol
rebel·lions
Ets tan fàcil de criticar
Però tu has sigut més llest
que una fura
Amagan-te o mostran-te
O canviant el que volies,
segons convenia

T’agraeixo aquests acords
tan copiats i tan bonics
T’agraeixo les cançons
que m’han arribat a dins
T’agraeixo aquestes veus
que tothom ja ha cantat
T’agraeixo tot l’esforç
per canviar la societat

Etiquetes de comentaris:

7 que prenen la paraula links to this post

7 Comments:

Blogger David said...

A algú com en Dylan se li ha d'agrair la música i l'obsessió per no deixar-se encasellar. Personatge contradictori com ell sol, però que va canviar la història de la música moderna. Un dels més grans! Bon homenatge. Salutacions!

21 de maig, 2010 13:33  
Blogger ricard99 said...

és un mestre, el vell Dylan!!! és dels que no he deixat mai de seguir de ben a prop. I la cançó del Sanjosex és de les millors del seu últim disc. Bona tria! Bon dia!

23 de maig, 2010 09:12  
Blogger Biel Barnils said...

Hola David, salutacions! Diuen que a molts concerts el Bob Dylan ni mira ni saluda mai el públic.

Bon dia, Ricard99. Jo el Dylan no l'he seguit tant com tu i els de la teva generació; a qui sí segueixo és al Sanjosex.

30 de maig, 2010 17:55  
Anonymous Anònim said...

M'encanta aquesta cançó.
Gràcies per posar-la per aquí que pugui copy-paste la lletra a fi de treure'n els acords!!!
Visca!

21 de juny, 2010 11:03  
Blogger Biel Barnils said...

Gràcies pel teu entusiasme, Anònim.

23 de juny, 2010 16:44  
Anonymous Anònim said...

Biel, vaig estar a l'últim concert del Dylan a Barcelona el juny passat i t'asseguro que no només va mirar i saludar el públic, sinó que va estar fantàstic musicalment (que és el que realment importa d'un músic, no creus?). El que no em convenç gens és el Sanjosex, í aquesta cançó d'homenatge la trobo simplement banal, no li arriba ni a la sola de la sabata a la pitjor cançó d'en Zimmerman (si és que n'hi ha cap). Tot i així, gràcies per penjar-la, no la coneixia! Salutacions!

Gemma

26 de març, 2011 11:15  
Blogger Biel Barnils said...

Hola Gemma, jo només vaig assistir fa molts anys a un concert del Bob Dylan i em va agradar però ell no es va dirigir en cap moment al públic. En tot cas la música sí que m'agrada i la de Sanjosex també. Gràcies a tu pel comentari. Salutacions!

26 de març, 2011 12:06  

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home