Nens de la revolució. Dinaw Mengestu. Angle Editorial. 2009.

Stephanos és un immigrant etíop que viu en un barri humil de Washington D. C. Allà hi té una petita botiga de queviures on llegeix en veu alta, per a la Judith i la seva filla Naomi, Els germans Karamàzov de Fiódor Dostoievski.
Entre tanta pretensió i foc d’artifici ens ha agradat molt la senzillesa d’aquest text i la dels seus personatges.

“-Estàvem sense feina, havíem acabat l’escola, no teníem ni família ni diners, i per això jugàvem a escacs tot el dia. És el que fèiem.
Grups i, en alguns casos, famílies de nois aplegats al voltant de la partida. Alguns eren analfabets i s’havien passat anys lluitant des de molt avall; altres, com en Joseph, havien nascut en famílies acomodades que els havien pagat tutors de francès i d’anglès abans de perdre-ho tot a mans de Mobutu i del seu govern corrupte i envanit. Tenien una devoció religiosa pel joc, un gran respecte pel grapat de normes i per les variacions gairebé infinites nascudes, com deia en Joseph, d’un sentiment de gratitud compartida per tenir almenys un espai on les seves decisions importaven.
-Ningú no entén els escacs com un africà- va dir un vegada.”

Aquest llibre de dues-centes cinquanta-una pàgines quedarà amorrat al piló de “òpera prima que ens ha recomenat la Fe, aquest llamp de llibretera que gasta un llamp de blog”.