22 de març de 2010

Lluís Calvo. Col·lisions. En blanc i negre.

Et dic que hi ha un hivern que m’ha adormit els llavis
i que el desig és tèrbol i insolent.
Moixó encongit, m’envolo. Sóc a l’herbós camí
que adoràvem fa un temps: geranis, castanyers,
un pla fix de miralls i d’aigües somes
que el vent no redimeix. Els versos són l’excusa
amb què basteixo, insomne, l’hortizó
d’un drama en blanc i negre. “Tot això
em sembla un xic postís, com de pel·lícula”,
afirmes amb un aire demenjat.
I tens raó. Però l’heroi s’acosta
-pel porxo endomassat de la gran casa-
a guarir malsons. Ja sols voldria,
en aquestes alçades de penombra i de vida,
tenir l’honestedat de parlar del sarcasme
com si vingués d’algú altre i no de mi.
Però he volgut la fi quan l’inici era lluny,
com el malabarista que espera, sota el xàfec,
el públic que no acut. Ah, el teu riure infantil,
l’alegria viscosa! I sí: el desgavell
és l’aspra coartada que m’invento
quan tot ho desconec. I què reitero?
El fals empatx? L’ocàs a ran del llit?
Potser caldrà, només, retornar al silenci,
com etzibà el vell crític al Mastroianni trist
en recordar-li, al bis del seu regany mordaç,
que l’art no ha d’afegir més caos ni desordre,
si el viure ja n’aboca, infame, a raig.

Etiquetes de comentaris:

5 que prenen la paraula links to this post

5 Comments:

Blogger anna g. said...

Uf... Un altre poema colpidor. O potser sóc jo, que estic massa sensible? :)

23 de març, 2010 09:11  
Blogger novesflors said...

Un poema per llegir més d'una vegada. Així, doncs, tornaré unes quantes vegades per llegir-lo de nou.

23 de març, 2010 21:47  
Blogger kweilan said...

Jo també el llegiré unes quantes vegades...com s'ha de fer amb un bon poema.

23 de març, 2010 22:10  
Blogger Montse Assens said...

jo també el llegeixo i rellegeixo... i a cada lectura que faig descobreixo nous versos, noves imatges...
però ara deixaré que el silenci em porti les sensacions...
tal com diu l'Anna, colpidor.

montse

24 de març, 2010 20:08  
Blogger Biel Barnils said...

Deu ser això, Anna!

Hola Novesflors, Kweilan i Montse, a cada relectura hi trobareu noves coses.

30 de març, 2010 12:25  

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home