31 de març del 2010

La partida inmortal. Una historia del ajedrez. David Shenk. Turner publicaciones. 2009.

Assaig que intercala l’apassionant història dels escacs, d’origen antiquíssim però incert, amb una de els partides més conegudes de tots els temps, la que van jugar Adolf Anderssen i Lionel Kieseritzky el 1851 a Londres, on les blanques van guanyar al 23è moviment després d’anar sacrificant peces fortes. Al final del llibre també s’hi inclouen altres partides memorables. És francament lamentable que no s’editin llibres d’escacs en la nostra llengua, caldrà esperar molts anys més perquè algun editor hi posi remei? 
“¿Cómo es posible que un juego haya tenido una longevidad tan prolongada, manteniendo su atractivo en periodos tan exensos, en geografías, lenguas y culturas tan diversas? Esa resistencia no es por sí sola, claro está, un logro digno de mención, pero sí una señal convincente de que se trata de algo que sucede a cierta profundidad, de una conexión catalizadora entre el juego y el cerebro humano. Otro síntoma análogo es que el ajedrez no sólo era una juego, sinó que también se integró en la vida creadora y profesional de artistas, lingüistas, psicólogos, economistas, matemáticos, políticos, teólogos, científicos especializados en informática y generales de variados ejércitos. Pasó a ser una metáfora popular y maleable de ideas abstractas y de sistemas complejos, a una herramienta eficaz con la que los científicos podrían entender mejor la mente humana y los ingenieros, tal vez, construir un cerebro artificial.” 
Aquest volum de tres-centes dinou pàgines quedarà amorrat al piló de “llibres sobre el món de les seixanta-quatre caselles”.





Etiquetes de comentaris:

6 que prenen la paraula

6 Comments:

Anonymous Anònim said...

Hola,
aquest llibre mostra que t´agrada jugar als escacs.
De petita me´n van ensenyar, érem molt poques nenes. Ja saps que estimula l´atenció, la memòria, la intel.ligència.
Segur que em guanyaries, però tot és qüestió d´entrenar-se.
El meu germà en col.leccionava, fins i tot jugava a dues bandes.
Imma

31 de març, 2010 10:07  
Blogger L'Espolsada llibres said...

Uix jo sé d'un "verd" que li agradarà molt ;)

31 de març, 2010 20:04  
Blogger kweilan said...

Un bon regal pels amants dels escacs

31 de març, 2010 22:51  
Blogger Olga Xirinacs said...

La millor partida, la que es va jugar entre la Mort i Max von Sydow a "El setè Segell", de Bergman.
Olga Xirinacs

01 d’abril, 2010 08:49  
Blogger Mireia said...

Curiosa combinació, doncs, aquesta d'escacs i assaig, no?

01 d’abril, 2010 11:34  
Blogger Biel Barnils Carrera said...

Hola Imma, m'agrada molt jugar-hi, quan vulguis ho provem.

Hola Fe, doncs ja tens llibre de Sant Jordi per regalar-li al "verd".

Hola Kweilan, sense dubte, un molt bon assaig sobre els escacs.

Mítica partida, Olga.

Ben curiosa i ben profitosa, Mireia.

05 d’abril, 2010 17:02  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home