Laia Noguera i Clofent. Triomf. Segon Triomf. Primer moviment.
Inevitablement, la neu,
amb el silenci i l’olor de la neu.
Les llunes, la nit, a les branques.
L’absolut en el tors
d’aquell paisatge.
Però nosaltres
el que volíem era córrer
per sacsejar aquella nuesa,
perquè acabàvem de veure el triomf
i el món ens responia
amb un assentiment imperceptible.
El que volíem era córrer
per imprimir-ho
també nosaltres,
perquè acabàvem de conèixer
l’estrany acord afirmatiu,
la forma composta, la nit
en el silenci de neu a les branques.
L’ull obert que esperava.
I així vam llençar els nostres cossos.
Per imprimir
també nosaltres
la petja d’adonar-nos
d’aquell triomf.
Etiquetes de comentaris: Laia Noguera
11 Comments:
Bon poema, bell i coherent. Però cal anar amb compte, perquè això de 'l'ull obert que esperava...' incita a riure.
Hem de llegir sempre en veu alta per comprovar que no fem el ridícul i una sola expressió no ens destrossi el poema.
Olga, gràcies per deixar el teu comentari. M'alegra que t'hagi agradat el poema. Gràcies, també, per donar la teva opinió sobre "L'ull obert...". El fet, però, és que no acabo d'entendre per què pot incitar a riure. Potser hi ha algun joc fonètic que no veig? "Que es parava", potser? Tal vegada el que no t'agrada és la imatge.
De totes maneres, sempre escric dient els poemes en veu alta, i a més faig molts de recitals. O sigui que és difícil que, si mai fes el ridícul, fos per aquest motiu. No sé si, pel que dius, consideres que faig el ridícul. Jo no ho penso en absolut.
Biel, moltes gràcies per haver penjat el poema! M'alegra que el Triomf vagi tenint vida.
Molts de petons!
Laia
A Laia, sisplau.
Benvolguda Laia, no voldria que et prenguessis malament les meves paraules.
Només dir que som alguns poetes que anem amb molt de compte amb el que escrivim, perquè no es pugui interpretar en un doble sentit.
Et poso un exemple.
A l'últim poemari de Pere Gimferrer hi ha un vers on hi diu: "la higuera con don de vida..."
Bé, ja li ha quedat, i no pas per part meva, sinó d'un poeta castellà, el renom "el del condón", perquè es llegeix "la higuera condón de vida...", almenys sona així.
"L'ull obert", sense tu voler-ho, pot incitar a riure, i ja t'imagines per què.
Et desitjo bons recitals i bona creació poètica. Sigues feliç.
Olga Xirinacs
Gràcies, Biel.
interessant. Biel, sempre em descobreixes bons poetes, gràcies :)
Gràcies, Biel.
Per fer-nos present la poesia d´aquí, d´allà i de més enllà.
Imma
No t'ho creuràs, però estic llegint una traducció en català! ull!!!! d'una novel·la de Salinger: Pugeu la viga mestra, fusters. I inclús he escrit un nou mini post. Bon cap de setmana, Biel.
Ahir vaig veure que Tinta xinesa es pot llegir en suport paper a Osona comarca.
Penjaré el poema a la nevera.
Imma
He llegit coses de la Laia, i sempre m'han agradat
Gràcies, Laia, per dir-hi la teva. No hi ha cosa que m'agradi més que els autors intervingueu, enriqueix molt la conversa.
Hola Olga, jo entenc que els dobles, triples i quàdruples sentits enriqueixen la llengua i donen una pluralitat d'interpretacions fantàstica. Com interpretes tu l'ull de vidre? Com el sexe? Benvingut sia, no? Per què ha de fer riure?
Feliç que t'agradin, Núria. I si mai no t'agraden també m'ho pots dir ;)
Ferran, bon llibre i ben traduït, més desconegut que "El viatjant en el camp de sègol" però, com a mínim, tan bo com aquest. És un tòpic fomentat pels nostres enemics o pels puristes que es tradueix malament al català, si de cas es tradueix malament al català i al castellà perquè és una feina mal pagada que la volen sovint per abans-d'ahir.
Un poema de la Laia penjat a la teva nevera, Imma. Això és un poema visual ;)
Hola Veí, a mi també. La bona salut de la literatura catalana està assegurada amb joves com ella.
Hola, m'ha agradat vore el comentari d'Olga Xirinacs i també de l'autora. Jo no havia caigut amb això de "l'ull obert que esperava".
quan ho va dir Olga a mi el que em vingué al cap (si feia cas a que incitava a riure) és a l'ull del cul. Crec que la cosa anava per ací i no pel sexe.
Personalment el poema no m'acaba, però no és per això de l'ull.
Salutacions,
Hola Coralet, benvinguda. Sí que dóna això de "l'ull obert que esperava". I més que pot donar si tothom qui ho vulgui hi diu la seva.
Gràcies pel comentari.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home