16 de novembre del 2009

4 Comments:

Anonymous Anònim said...

Hi ha vegades que és millor no ser un número. Aleshores els privilegiats són aquests, els individuals no encasellats a cap clase social. Gran poema visual del mestre Brossa!

17 de novembre, 2009 16:33  
Anonymous matilde said...

Malgrat que la cosa sembla ser que va de Franco i de franquisme, jo acabo de llegir un bolero: lo tuyo es puro teatro. Com hi ha món!

18 de novembre, 2009 17:46  
Anonymous Anònim said...

Hi he anat moltes vegades a aquest teatre, és el Teatre Romea, c. Hospital BCN
El tercer pis el delata

20 de novembre, 2009 02:17  
Blogger Biel Barnils Carrera said...

Gairebé tots estaríem al galliner, sense numeració. Gràcies pel comentari, Anònim.

Ja és coincidència, Matilde. Com hi ha món!

Ostres Anònim, és fantàstic, has reconegut la planta del teatre. Jo no en tenia ni la més remota idea. Gràcies per dir-hi la teva.

23 de novembre, 2009 10:17  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home