Joan Brossa. 1939-1975
16 de novembre del 2009
També se'm pot llegir, veure o escoltar a
- Qui soc?
- Obra publicada
- Soc al Facebook
- Soc a Twitter
- Soc a Instagram
- Soc al Linkedin
- Blog de fotografies
- Article sobre els purins a Osona
- Articles a nuvol.com
- Article sobre el meu pare
- Poemes al blog efímer
- Qüestionari a l'Antaviana
- Entrevistes Canal Català Osona
- Humor al Calaix de sastre
- Enterrament de l'Estatut (juliol de 2010)
- Bloguers i poesia a la xarxa
- Recitant Amor de Verdaguer
- Recitant Canigó de Verdaguer
- Vinyolejant
- Recitant poemes propis
- Stop-motion Performance sobre el tema "el líder"
- 55 artistes per la llibertat Entrevistat a L'Oracle de Catalunya Ràdio
- Entrevistat a Galàxia llibre de Mataró Ràdio
- Entrevistat sobre Omar Khayyam a Annour de Ràdio Mollet
- Entrevistat sobre el meu pare
- Entrevistat a Lo Càntich
- Entrevistat a Autors, obres i persones
- Entrevista als Tres Peus al Gat de Ràdio Voltregà
- Entrevistat al Gravetat zero de Catalunya Ràdio
- Proclames de Llibertat
- Únicament món
- Poema de merda
- Nosaltres de Nora Carola
- Poema de la setmana al Diari de Barcelona
- Conversa sobre "Capcorestómac"
- Recitant poemes de "Capcorestómac"
- Relats fotogràfics ACVIC
- Ferrater & Barnils
- Festival MOT
- Article sobre "Caminar. Dietaris de viatges a peu"
- Un altre article sobre "Caminar. Dietaris de viatges a peu"
- Un altre més article sobre "Caminar. Dietaris de viatges a peu"
Enllaços
This is a paragraph of text that could go in the sidebar.
4 Comments:
Hi ha vegades que és millor no ser un número. Aleshores els privilegiats són aquests, els individuals no encasellats a cap clase social. Gran poema visual del mestre Brossa!
Malgrat que la cosa sembla ser que va de Franco i de franquisme, jo acabo de llegir un bolero: lo tuyo es puro teatro. Com hi ha món!
Hi he anat moltes vegades a aquest teatre, és el Teatre Romea, c. Hospital BCN
El tercer pis el delata
Gairebé tots estaríem al galliner, sense numeració. Gràcies pel comentari, Anònim.
Ja és coincidència, Matilde. Com hi ha món!
Ostres Anònim, és fantàstic, has reconegut la planta del teatre. Jo no en tenia ni la més remota idea. Gràcies per dir-hi la teva.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home