21 de setembre de 2009

Fernando Pessoa. Autopsicografia.

O poeta é um fingidor.
Finge tão completamente
Que chega a fingir que é dor
A dor que deveras sente.

E os que lêem o que escreve,
Na dor lida sentem bem,
Não as duas que ele teve,
Mas só a que eles não têm.

E assim nas calhas de roda
Gira, a entreter a razão,
Esse comboio de corda
Que se chama coração.


Traducció de Joaquim Sala-Sanahuja

El poeta és fingidor.
Fingeix tan completament
que fins fingeix que és dolor
el dolor que de bo sent.

I qui llegeix el que escriu
en el dolor llegit sent
no els dos que el poeta viu
ans només el que ell no té.

I així per la via roda,
joguinejant amb la ment,
un tren de corda que roda:
el cor, contínuament.

Etiquetes de comentaris:

5 que prenen la paraula links to this post

5 Comments:

Blogger Perifèric Edicions said...

Um grande poeta ao que gostamos muito ler.

21 de setembre, 2009 11:38  
Blogger Biel Barnils said...

Perifèric Edicions, uma grande editorial ao que gostamos muito ler ;)

21 de setembre, 2009 11:48  
Blogger Gabriel said...

Pessoa un dels grans! Una bona traducció i un bon poema que pot ajudar a reflexionar a aquells que sempre es pregunten per què serveix la poesia...
La poesia és sentiment sigui alié o propi, sigui dolor o no. Post molt encertat!

21 de setembre, 2009 12:12  
Anonymous Anònim said...

M´agrada el títol
Autopsicografia

El paper del poeta des d´ell mateix en el procés d´escriure fins arribar al lector. Un bon anàlisi.
Imma

22 de setembre, 2009 12:00  
Blogger Biel Barnils said...

Gràcies, Gabriel i Imma. M'agraden els poemes que reflexionen sobre la poesia, se'n pot dir metapoesia?

29 de setembre, 2009 13:21  

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home