Fernando Pessoa. Autopsicografia.
O poeta é um fingidor.
Finge tão completamente
Que chega a fingir que é dor
A dor que deveras sente.
E os que lêem o que escreve,
Na dor lida sentem bem,
Não as duas que ele teve,
Mas só a que eles não têm.
E assim nas calhas de roda
Gira, a entreter a razão,
Esse comboio de corda
Que se chama coração.
Traducció de Joaquim Sala-Sanahuja
El poeta és fingidor.
Fingeix tan completament
que fins fingeix que és dolor
el dolor que de bo sent.
I qui llegeix el que escriu
en el dolor llegit sent
no els dos que el poeta viu
ans només el que ell no té.
I així per la via roda,
joguinejant amb la ment,
un tren de corda que roda:
el cor, contínuament.
Finge tão completamente
Que chega a fingir que é dor
A dor que deveras sente.
E os que lêem o que escreve,
Na dor lida sentem bem,
Não as duas que ele teve,
Mas só a que eles não têm.
E assim nas calhas de roda
Gira, a entreter a razão,
Esse comboio de corda
Que se chama coração.
Traducció de Joaquim Sala-Sanahuja
El poeta és fingidor.
Fingeix tan completament
que fins fingeix que és dolor
el dolor que de bo sent.
I qui llegeix el que escriu
en el dolor llegit sent
no els dos que el poeta viu
ans només el que ell no té.
I així per la via roda,
joguinejant amb la ment,
un tren de corda que roda:
el cor, contínuament.
Etiquetes de comentaris: Fernando Pessoa
5 Comments:
Um grande poeta ao que gostamos muito ler.
Perifèric Edicions, uma grande editorial ao que gostamos muito ler ;)
Pessoa un dels grans! Una bona traducció i un bon poema que pot ajudar a reflexionar a aquells que sempre es pregunten per què serveix la poesia...
La poesia és sentiment sigui alié o propi, sigui dolor o no. Post molt encertat!
M´agrada el títol
Autopsicografia
El paper del poeta des d´ell mateix en el procés d´escriure fins arribar al lector. Un bon anàlisi.
Imma
Gràcies, Gabriel i Imma. M'agraden els poemes que reflexionen sobre la poesia, se'n pot dir metapoesia?
Publica un comentari a l'entrada
<< Home