7 de setembre de 2009

Vicenç Altaió. Allò de dintre.


12 d’abril de 2009, 7h 45’

M’enfilo amunt, pedalejant amb la bicicleta de Joan Ponç, i avall, mans lliures, per un camí de pescadors que porta fins al far de cala Nans. Duc frac per mallot i barret de copa alta en lloc de gorra girada o casc. Sofreixo vertígen a cada revolt quan el camí s’aboca, vorejant els penya-segats, al mar esfilagarsat i polvoritzat per una violàcia tramuntana. Suspès al buit, m’arrapo a les formes minerals. A prop, hi puc llegir, de reüll, una escriptura obscura i puntejada que el vent i el mar han escrit com si fossin eines de tall esmolades. La llengua arcaica es manifesta gutural, interjectiva, tallant. La canto.

Quan sóc a dalt, abandono la bicicleta en un estirp de la pedra i baixo unes escales fins al moll, acabat d’escombrar. El bufec del vent fa inhabitable el silenci d’aquest indret recòndit, allunyat dels humans. Pretenc de pescar, però el fil, la boia, la plomada i l’ham queden en suspensió i voleien segons la força de la ratxa per un cel fet mar, en la llum del capvespre, en la imposició del més enllà.

Tota cosa ha perdut el contorn i m’aclapara la confusió. Se senten encara els cants dels mots antics, dibuixats en les constel·lacions i gravats en la pell de les serps, que van i tornen, escampats. En la transfiguració, se m’apareix un Foix en estàtua clàssica. L’alimentació ultraterrenal en excés d’ou, llet i sucre li dóna un aire de figura de sal amb barret i corbata, fràgil a la intempèrie. Em poso les ulleres de mar per veure-hi clar i entrelluco, suara, Joan Ponç sota les aigües, al fons, en les zones afòtiques. Floten, de cop, ambdós, inflats, com ombres corpòries, simulacres alliberats. Porten cendra calenta a les mans, cendra roent, fumejant, de la Ultratomba. La poesia i l’art em cremen les mans.

Etiquetes de comentaris:

7 que prenen la paraula links to this post

7 Comments:

Anonymous Anònim said...

Hola,
en Vicenç Altaió m´agrada quan diu, argumenta, explica, poques vegades l´he llegit, i m´agrada que ens parli de la biciclista amb frac, en Foix...
Gràcies

T´has trobat la màfia siciliana?

Imma

07 de setembre, 2009 15:49  
Blogger el llibreter said...

Una petita meravella, aquest llibre d'homenatge a Joan Ponç. Crec que han fet un tiratge molt petit.

Salutacions cordials.

07 de setembre, 2009 15:54  
Blogger kweilan said...

El buscaré a veure si l'aconsegueixo perquè m'agradaria tenir-lo.

07 de setembre, 2009 21:11  
Blogger Biel Barnils said...

Hola Imma, gràcies a tu.
Tot molt bé per Sicília i per Sardenya (amb essa, moltes gràcies a l'anònim que sempre em corregeix les faltes d'ortografia!).

Hola Llibreter, doncs s'equivoquen perquè el llibre és una delícia i espero que aviat n'editin més.

Hola Kweilan, aviam si el trobes i després ens el comentes. Aquesta poesia es pot trobar a l’antologia “Allò de dintre” editada per “Edicions Poncianes”. Un dels llibres més bons i bonics editats enguany i que fan d’homenatge al pintor Joan Ponç, en el XXVè aniversari de la seva mort.

07 de setembre, 2009 23:18  
Blogger Sif said...

Un fragment ben suggeridor. Bentornat, Biel, i salutacions des de Zadar.

11 de setembre, 2009 12:28  
Blogger Mireia said...

El buscaré jo també. gràcies pel post

11 de setembre, 2009 16:14  
Blogger Biel Barnils said...

Salutacions des de Torelló, Pau.

Ja ens diràs què t'ha semblat, Mireia. Gràcies a tu.

14 de setembre, 2009 10:40  

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home