28 de juliol de 2009

Joan Laporta. Passió absoluta. Anton Mª Espadaler. Edicions DAU. 2009.


Aquest professor universitari de literatura medieval ha sabut treure suc a la trajectòria vital i professional de Joan Laporta al capdavant d’una de les entitats esportives més importants del món -el Barça és més que un club perquè Catalunya és menys que un país-.
El suc que n’ha tret ha estat amarg a estones i d’eufòria col·lectiva a d’altres, però els números canten, les sis temporades que ha estat president del F.C. Barcelona han estat les millors econòmica i esportivament de la seva llarga història -i els déus tornen cecs als que no hi volen veure-.

“Un club de futbol és una caixa de sorpreses i en aquells primers dies les novetats i els ensurts eren constants. Algunes de pintoresques, per més que posessin en relleu que les coses no s’havien fet amb la cura que calia, com ara descobrir l’existència d’un lampista que cobrava regularment per ocupar-se del manteniment d’unes determinades bombetes i que feia més de vint anys que no havia aparegut mai pel club. D’altres no tant, com assabentar-se que un grup d’empleats controlava sistemàticament unes quatre mil entrades, el valor de les quals el club deixava d’ingressar, i que es va tallar per la via ràpida (detall que ajuda a entendre situacions com la produïda amb Luis Figo). Altres no menys pintoresques, però molt més inquietants, com va ser el descobriment casual de micròfons instal·lats a la sala de juntes. Es va resoldre aleshores el misteri que intrigava tothom, i això és que tot allò que es parlava en les reunions de la Junta, que en aquells dies era matèria particularment sensible, apareixia fil per randa l’endemà als diaris. Aquesta anècdota va fer posar tothom en guàrdia i que més d’un es preguntés on redimonis s’havia ficat. Hom estava disposat a acceptar que el futbol és una casa de bojos. Ara, l’espionatge és un delicte, i entre els tocats de l’ala i la deliqüència hi hauria d’haver una distància insalvable, que, pel que es veia, no tothom semblava disposat a tenir en compte. Confesso quedar-me amb les ganes de saber en què ha acabat l’afer. Si és que ha acabat, clar.”

El setè volum de la Col·lecció Retrats de cent trenta-tres pàgines quedarà amorrat al piló de “llibres sobre el món del futbol per a experts i fidelíssims seguidors o per a simples aficionats com ara jo”.

Etiquetes de comentaris:

8 que prenen la paraula links to this post

8 Comments:

Anonymous Anònim said...

Hola,
el sr. Anton M. Espadaler em cau fatal. Va venir a la biblioteca Joan Triadú, fa uns 2 anys, a fer una xerrada de la seva especialitat i la va llegir, a més sense ganes. Que el sr. cobrava!

Sempre ha estat al costat d´en Laporta, es mor de ganes de protagonisme. Això si que s´ho ha preparat bé. No cal insultar per fer un llibre. No els ha servit de res la discreció del gran Guardiola.

De la mateixa col.lecció em va agradar la vida de Sala-Martín, aquest sr. és coherent.
Imma

28 de juliol, 2009 15:58  
Blogger matilde urbach said...

L'Imma té raó. Va venir a la biblioteca i va llegir sense ganes. La cosa anava de Tirant lo Blanch. Em va saber greu,perquè feia uns dos mil anys, jo havia anat a alguna classe seva a la Facultat de Filologia de la Central i era un tiu que et feia venir ganes de llegir els trobadors, la veritat. Potser tenia un mal dia, però va llegir i va cobrar. Lliga, copa i champions!.

28 de juliol, 2009 22:49  
Blogger matilde urbach said...

Tirant lo Blanc, vull dir.

28 de juliol, 2009 22:50  
Anonymous Anònim said...

L'Espadaler serà com us sembli, però sap del què parla. Un mal dia el té tothom.

El seu llibre sobre Curial e Güelfa és excel·lent.

Foc d'encenalls

29 de juliol, 2009 12:33  
Blogger Biel Barnils said...

Estic d'acord amb l'Anònim, una flor no fa estiu i aquest llibre que ha fet del Laporta és un bon retrat. L'heu llegit?

04 d’agost, 2009 23:55  
Anonymous Anònim said...

Joan Laporta i Estruch , un president amb consciència nacional.

11 de gener, 2010 21:49  
Anonymous Anònim said...

Joan Laporta i Estruch és el gran President que la Catalunya esperava .
Joan Laporta és un home lliure a qui agrada el seu Pais ""CATALUNYA""
MARC-SABATES.COM

11 de gener, 2010 21:52  
Blogger Biel Barnils said...

Què passa, ja ha començat la campanya electoral al "Tinta xinesa"?
No, si us plau, aquí no, gràcies.

12 de gener, 2010 15:00  

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home