Serrallonga. Rafael Vallbona. Edicions 62. 2008.

Novel·la d’aventures sobre un dels personatges més mitificats de l’imaginari català, sobretot d’ençà del segle XIX quan Víctor Balaguer l’immortalitzà a Don Joan de Serrallonga. Vallbona, que també se’l pot llegir als blogs Tourmalet, Casa de VbN i Forasters, gasta una prosa bella, plena de matisos i girs populars, gens pretensiosa. No vol que el seu llibre sigui etiquetat com a novel·la històrica, i és d’agrair, només vol entretenir i en aquest sentit és d’una eficàcia total. Una excepció, malacostumats com estem a la faramalla més horripilant. “Aquest és un país misteriós i fascinant. Amb la pell rebregada de turons d’un verd tan espès que sembla negre i fondalades per on corre tothora l’aigua que la solca i la clivella com el front d’un vell, la vida a les Guilleries no és apta per a dèbils d’esperit. Potser per això els dies passen amb la cadència resignada, però no exempta d’orgull, del qui se sap oblidat del món, i d’aquest aïllament en fa bandera i senyal d’identitat malgrat les penúries i els temps difícils”. Aquest volum de dues-centes quaranta-cinc pàgines quedarà amorrat al piló de “VISCA LA TERRA, MORI EL MAL GOVERN!”