23 de juny de 2009

Josep Lluís Aguiló. Llunari. Amiga.

Ara que ha acabat la nit i has marxat
i que t’he vist, tan bella i tan cansada,
pens que t’hauria d’haver dit que mai
no tornarem ser tan joves com ara.

Ens ofegam en un mar de temps.
Demà serem més vells. Potser pus mai
no posseirem l’energia exacta
per muntar la nit sobre el cos de l’altre.

La nostra amistat no ha sigut gens fàcil;
no ens hem mentit més que quan ens hem dit
que el desig no hi tenia res a veure.

Per res voldria fer que s’acabés
la nostra relació; tan perfecta
que els dos ens conformam a cimentar-la
en la suposició que pus mai
acabam les nostres nits al teu llit.

Etiquetes de comentaris:

12 que prenen la paraula links to this post

12 Comments:

Blogger L'artista abans conegut com Subal Quinina said...

Grandiós. Hi noto l'agror del retret soterrat. Això el fa més gran. No em crec, emperó, ni una paraula de la darrera estrofa.

Una abraçada.

23 de juny, 2009 09:51  
Blogger anna g. said...

De vegades és difícil fer equilibrismes sobre la fina línia que separa l'amistat de l'amor... :)

23 de juny, 2009 10:43  
Blogger novesflors said...

Preciosa reflexió dita (o pensada)en veu alta.

23 de juny, 2009 13:50  
Anonymous Anònim said...

Hi ha algun home que no estigui secretament enamorat de les seves amigues?

25 de juny, 2009 00:05  
Anonymous Anònim said...

És cert, el temps passa i una amistat costa molt de crear. Però mai trobem el límit, la confonem amb l'amor i aquesta costosa amistat, ni que sigui per un curt temps, es trenca. Generalment en una molt bona amistat sempre és un dos qui sobrepassa la fina línia de separació i l’altre qui ha de decidir. Però som humans, per això moltes persones es poden trobar identificades amb el poema.

25 de juny, 2009 14:44  
Anonymous Sóc Pagesa said...

A diferència de l´artista abans conegut com a Subal Quinina, crec que en el darrer paràgraf, l´autor desvela l´amor romàntic, que és aquell que mai té lloc, només a la imaginació d´un mateix. Així sempre és perfecte. De fet, del que ens enamorem és de la idea que ens fem de l´altre.

25 de juny, 2009 18:01  
Anonymous Anònim said...

M´ha agradat trobar-me un poema de Llunari de Josep Lluís Aguiló. Sabent que és guanyador dels últims Jocs Florals i poeta de la ciutat comtal, aleshores AMIGA qüestiona l´amiga- amant.

Com a dona els meus amics són amics i prou, pels homes és igual?

Imma

25 de juny, 2009 22:48  
Blogger Biel Barnils said...

Hola Artista, tot i que considero que la poesia és un gènere de no-ficció també és veritat que es pot mentir molt.

Hola Anna, sí, i a vegades es pren mal ;)

Hola Novesflors, encantat que t'hagi agradat.

Hola Anònim, vaja, jo no estic enamorat de totes les meves amigues. Quina feinada! Tu sí?

Hola Anònim II, el binomi amor-amistat és universal per això, com tu dius, gairebé tots ens podem sentir identificats amb el poema. A qui no li ha passat o li passarà?

Hola Pagesa, no hi havia pensat i tens part de raó, aquest poema també parla de l'amor romàntic, aquell que mai es concreta però que mai ens deixa.
No deixis de conrear la terra, ni de parlar-nos-en al teu blog.

Hola Imma, també deus haver tingut els teus dubtes alguna vegada amb algun amic. La carn és feble que diuen els cristians ;)

29 de juny, 2009 10:13  
Blogger Gabriel said...

Hi ha poetes que guanyen Jocs Florals que passen sense pena ni glòria però en Josep Lluís Aguiló amb el poemari Llunari té poemes destacables.
Estic d'acord amb en Biel Barnils que en la poesia es pot mentir molt.
La poesia molts cops és sentiment i sovint els temes que s'hi tracten no deixen de ser temes eterns i universals com l'amor. Però l'amor combinat amb l'amistat és un tema que dóna molt de joc.

29 de juny, 2009 14:15  
Anonymous Anònim said...

En Joan Oller, el que ha adaptat El quadern gris a l´escenari, va comentar que els poemes de Josep Lluís Aguiló li havien agradat, en ells es parlaven de diferents temes del dia a dia.
Imma

30 de juny, 2009 23:28  
Anonymous Anònim said...

Evidentment els poemes són un gènere literari de ficció. No tenen per que ser considerats necessàriament un reflex del món o de les idees de l'autor. El que ens ofereix l'autor em sembla que és una narració en vers. Això sí, una narració molt bona.

Llunari és el llibre de poemes d'enguany.

Biel

01 de juliol, 2009 13:55  
Blogger Biel Barnils said...

Hola Gabriel, sí, ha donat i dóna molt joc el binomi amistat-amor.

Hola Imma, si ho diu el Joan Oller creiem-lo.

Hola Biel, benvingut al debat. Jo sóc del parer que la poesia és un gènere de no-ficció; això no vol dir que hi hagi poetes que ficcionin els seus poemes.

06 de juliol, 2009 12:26  

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home