11 de maig de 2009

Montserrat Abelló. El fred íntim del silenci. Fugen els somnis.

Fugen els somnis,
fugen els desitjos,

queda la calma,
la placidesa.

Etiquetes de comentaris:

20 que prenen la paraula links to this post

20 Comments:

Anonymous Anònim said...

La Monserrat Abelló té un cor molt jove, encara té forces per lluitar.
Un bon exemple a seguir.
Imma

11 de maig, 2009 15:53  
Blogger Jeroni Maleuff said...

Aaah, sí...

11 de maig, 2009 16:40  
Blogger Gabriel said...

Senzill, però potent! Gran escriptora l'Abelló!

11 de maig, 2009 17:55  
Blogger L'Espolsada llibres said...

Espero que amb l'Abelló els reconeixements comencin a ser ja i que no haguem de lamentar la seva pèrdua, sense haver reconegut la seva obra com a escriptora i traductora.

"Absorta camino
per platges obertes,
on el mar dibuixa

subtils tènues ratlles
damunt l'arena molla,
llepant-la suaument..."

Té una sensibilitat molt especial.

11 de maig, 2009 18:50  
Anonymous Anònim said...

Hola, he vist que per ací agrada l'Abelló, jo no sabia si comprar-me algun llibre d'ella,
per començar quin em recomanaríeu??

bé, gràcies..
continue passant,
maria

12 de maig, 2009 22:40  
Blogger L'Espolsada llibres said...

Maria, a mi m'agrada molt Memòria de tu i de mi, publicat per Denes.

13 de maig, 2009 11:01  
Anonymous Anònim said...

gràCIES!
maria

14 de maig, 2009 21:16  
Blogger Biel Barnils said...

Hola Imma, sí, una lliçó als joves que no tenen forces ni ganes per lluitar.

Uff, molt... Jeroni!

Hola Gabriel, fer-ho senzill és el més complicat. De la poesia en general i d'aquesta poesia en particular m'agrada la capacitat de sínetsi, tantes coses en tant poc espai.

Hola Espolsada, crec que a la Montserrat Abelló se li està reconeixent prou la seva vàlua, però hem de seguir reconeixent-li, sí, sobretot perquè aquest país oblida amb massa facilitat i no anem precisament sobrats d'escriptorasses de la seva categoria.

Hola Maria, jo et recomenaria "Al cor de les paraules. Obra poètica 1963-2002" editada per Proa el 2002. O les traduccions que té de la Sylvia Plath. O aquest darrer "El fred íntim del silenci".

16 de maig, 2009 01:43  
Anonymous Anònim said...

Hola, Biel, el llibre traduït de la Plath ja el tinc...Però ja havia llegit una traducció (la d'Ariel) en castellà, i amb un poc de pesar, m'agradà més la de castellà...A més, el meu llibre, tenia errors: a un poema li faltava un vers traduït, i altres errades tipogràfiques, supose, que no recorde...

no sé si a tu t'agradà més que a mi, la traducció...

de totes les maneres, la llegiré, compraré algun llibre o buscaré a la biblio alguns dels que m'heu recomanat
gràcies!!

maria

16 de maig, 2009 14:24  
Anonymous novesflors said...

Com copsa el pas inevitable del temps...

17 de maig, 2009 01:31  
Blogger una noieta said...

Benvolgut Biel,

trobo que no està gens malament el teu blog, tot i que no comparteixo el teu gust per Abelló (fa poc vam recitar-la amb el Ramat de Pedres i no vaig acabar d'entendre'n la gràcia). Pel que fa a la resta, força bona tria. Ets filòleg?

Anaïrda

17 de maig, 2009 16:35  
Blogger Biel Barnils said...

Hola de nou, Maria. L'Abelló està considerada una molt bona traductora; dit això el meu coneixement de l'anglès, la llengua de la Sylvia Plath, és limitat i per tant tampoc puc judicar massa les traduccions que d'aquesta llengua es fan.

Hola Novesflors, sí, el pas del temps és un dels temes de l'Abelló. I de molts poetes i artistes en general.

Hola Anaïrda, qui va triar el teu nom sí que deu ser filòleg ;) M'agrada! No, jo no sóc filòleg ni re que se li assembli. M'agrada llegir i escriure, això és tot. Gràcies per dir que no, que aquesta autora, poesia o llibre no t'agrada ja que d'això es tracta, fer-la petar amb l'excusa d'un llibre o una poesia.

17 de maig, 2009 19:04  
Blogger matilde urbach said...

A mi em passa com a la noieta Anaïrda. Els versos de l'Abelló no em diuen res. Ara, homenatge a la traductora i a la dona compromesa que ha fet molta feineta per les seves companyes de gènere.
Jo tampoc sóc filòloga.

18 de maig, 2009 13:48  
Anonymous Anònim said...

Benvolgut Senyor Barnils,

vostè és a tot arreu o què? He vist que ha deixat un comentari a la web del Ramat... veig que practica una activa militància a nivell virtual. Fora també?

Anaïrda

18 de maig, 2009 20:29  
Anonymous Anònim said...

Ui, si jo tampoc sé prou anglès per a jutjar, però si falten versos, bé...això sí que ho note! :)
Tal vegada siga que vaig llegir amb tan de gust la traducció en castellà, que va ser primer, que després ja tenia els versos gravats en una altra llengua i em costà llegir-los en català...
És veritat que els versos que has posat ací d'ella, en semblen un poc massa senzills(però a mi m'agraden els senzills, que conste!), tal vegada dins del llibre tinga més sentit i continuïtat...
Bé,
salutacions!
maria...
P.D: esperant a veure quin llibre comentes o quin poema penges...:D

19 de maig, 2009 08:47  
Blogger Biel Barnils said...

Hola Matilde, gràcies per dir-hi la teva, encara que sigui per dir que els versos de l'Abelló no et diuen res.

Hola de nou Anaïrda, no em tractis de vostè ni de Senyor -de porc i de senyor se n'ha de venir de mena i jo no en vinc ;)-. La meva militància virtual és només la punta de l'iceberg ;)

Hola de nou Maria, aquesta setmana vaig enfeinat virtual, personal i professionalment i potser de manera excepcional penjaré el llibre dimecres o dijous.

19 de maig, 2009 15:09  
Anonymous Anònim said...

Concís, tal i com m'agraden.

20 de maig, 2009 10:27  
Blogger Biel Barnils said...

A mi també ;)

21 de maig, 2009 00:15  
Anonymous Anònim said...

Anaïrda, sempre m'ha agradat aquest nom. Jo també l'he mirat al revés mil vegades, però em quedo amb l'original, Adriana. Encara no coneixia a ningú que es digués com jo, ara ja no puc dir el mateix.

una altre Anairda, Adriana o Adri.

21 de maig, 2009 00:46  
Anonymous Anònim said...

Mmmm... sempre és bo de trobar companys de viatge.

Anaïrda

21 de maig, 2009 23:57  

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home