La dictadura de la incompetència. Xavier Roig. Edicions La Campana. 2008.
Assaig que posa el dit a la llaga a tots els defectes que la nostra societat i les nostres classes dirigents van arrossegant des de la suposada -dic suposada- transició democràtica i entrada a la Unió Europea.
Xavier Roig, sempre independent, sempre incisiu, no estalvia crítiques als partits polítics, als funcionaris, als progressistes i als anti-globalització. Un llibre que hauria de despertar consciències adormides, adormides pel tan-se-me’n-fotisme i la cara dura dramàticament generalitzada al sud d’Europa.
“Sovint les elits culturals no són més que uns buròcrates especialitzats que fan veure que treballen per assolir l’excèl·lència en favor dels necessitats. Estic convençut que és un vici adquirit dels actuals governants d’ençà de l’època en què flirtejaven amb règims totalitaris. Ja saben l’extraodinària reputació que tenien les companyies de dansa i teatre dels règims comunistes, que no comptabilitzaven en el seu passiu les privacions que tot plegat representava per als súbdits. A Europa la cultura dirigida que tan agrada als que manen aquí no ha estat mai transparent, i per tant no hi ha cap comptabilitat que ens pugui dir quan costa ni qui beneficia. I si miréssim de ser clars?”
Aquest llibre de cent vuitanta-sis pàgines quedarà amorrat al piló de “llibres-mirall per a morir-nos de vergonya tots i començar a canviar abans-que-no-sigui-massa-tard”.
Xavier Roig, sempre independent, sempre incisiu, no estalvia crítiques als partits polítics, als funcionaris, als progressistes i als anti-globalització. Un llibre que hauria de despertar consciències adormides, adormides pel tan-se-me’n-fotisme i la cara dura dramàticament generalitzada al sud d’Europa.
“Sovint les elits culturals no són més que uns buròcrates especialitzats que fan veure que treballen per assolir l’excèl·lència en favor dels necessitats. Estic convençut que és un vici adquirit dels actuals governants d’ençà de l’època en què flirtejaven amb règims totalitaris. Ja saben l’extraodinària reputació que tenien les companyies de dansa i teatre dels règims comunistes, que no comptabilitzaven en el seu passiu les privacions que tot plegat representava per als súbdits. A Europa la cultura dirigida que tan agrada als que manen aquí no ha estat mai transparent, i per tant no hi ha cap comptabilitat que ens pugui dir quan costa ni qui beneficia. I si miréssim de ser clars?”
Aquest llibre de cent vuitanta-sis pàgines quedarà amorrat al piló de “llibres-mirall per a morir-nos de vergonya tots i començar a canviar abans-que-no-sigui-massa-tard”.
Etiquetes de comentaris: Política
17 Comments:
El vaig comprar i... va anar al prestatge i ja ni el recordava! a veure si li trec la pols.
Aquest llibre és clar com pocs. A molta gent li aniria bé llegir-lo, especialment entre alguns que remenen les cireres, a veure si canvien alguna cosa...
Mireia, treu-li la pols i llegeix-lo. Ja ens diràs què t'ha semblat.
Kokamuskes, "clar com pocs", tu ho has dit. "I si miréssim de ser clars" i ens deixéssim de tanta faramalla?
Xavier Roig diu coses i les diu ben dites. No hi estem massa acostumats, ni a una cosa ni a l'altre.
Déu n'hi do. Ho podríeme xtrapolar a les elits que no són culturals, també.
Una cosa. Aquest fragment l'has copiat tal com és? Ho dic perquè no podria llegir un llibre en què els 'tants' esdevenen 'tans' i els 'quants', 'quans'.
Salut.
Hola reflexions en català, m'agrada molt copiar els fragments dels llibres i les poesies que vaig penjant cada setmana. Trobo que és una manera d'apendre la llengua i de fixar-te en la lletra petita d'allò que llegeixes.
Ara mateix no tinc el llibre a davant i no sé si l'error és meu o és del corrector del llibre.
En tot cas gràcies pel teu comentari, doncs hem de cuidar i respectar la nostra llengua i això passa, entre altres coses, per evitar les faltes d'ortografia.
Corregeix-me sempre que vulguis, no em fa re.
l'estic acabant de llegir i se'm fa feixuc. No és que no estigui bé, és que no aporta res que no s'hagi dis abans en moltes ocasions. Em provoca una enorme sensació de deja vu, de cosa ja llegina i dita. O aixó, o és que ja res em sorprén.
A mi em va de conya que copiïs fragments. Precisament aquest matí t’he robat aquesta citació per al Diccitionari:
“Sovint les elits culturals no són més que buròcrates especialitzats que fan veure que treballen per assolir l’excèl•lència en favor dels necessitats”
Salut.
marc
Hola Francesc, si et provoca deja vu, que dius tu, no cal ni que l'acabis, no? Jo no acabo mai els llibres que no m'agraden, a excepció dels que haig de llegir per feina.
Marc, roba'm tot allò que vulguis pel teu gran Diccitionari.
i quan sabrem que no és massa tard?
Ja és massa tard, Aristocrataiobrer. A la conversa que vaig tenir amb el Xavier Roig em va dir que ja era massa tard i que si volem veure canvis en els propers deu anys hem de començar a canviar coses ara mateix.
doncs ara mateix vol dir que encara hi ha alguna opció!
me ha encantado el libro, es genial,es lucido,es verdadero,clarificador...LA VERDAD NOS HARA LIBRES...Desde palamos,os escribe un parado mas...
Hola Anònim, benvingut! M'alegra que t'hagi agradat el llibre "lúcid... clarificador". Espero que quan tornis a prendre la paraula ja no siguis un parat de Palamós.
Aquest llibre descriu la realitat del país!!!
No s'incentiva la gent emprenedora (ho dic per experienciaq propia, cap ajut per motar un negoci), i vinga tots funcionaris de carrera o interins, i a viure del "momiu" de l'estat o de la "gene". Al final Catalunya semblarà, en percentatges de funcionaris, a Extremadura i Andalusia.
I això mai a esta aquest país, pero, ay la menjadora!!!!
Els catalans estem acarrallotats.
a reveure!!
Hola Miquel Àngel, esperem no arribar mai als nivells de funcionariat d'Extremadura, Andalusia o Madrid, llavors sí que estarem acorralats.
Collons Biel!!!!
Ke falta gent emprenedora i amb collonets en aquest país. La Gene cada cop en fa mes d'aquests. Per què? Perquè son vots perque l'aparell dels partits s'eternitzin.
Ho no us enrecordeu la promesa del tripartit de reduir carrecs de confiança i altres!! Pues es mentida. Cada cop hi ha mes.
Una abraçada Biel desde Girona d'en Mike que t'aprecia molt.
Sí, realment la situació va a pitjor. Càrrecs de confiança, funcionaris... el llibre del Xavier Roig ho explica molt bé.
Salut Mike!
Publica un comentari a l'entrada
<< Home