27 d’abril del 2009

Gabriel Ferrater. Les dones i els dies. Cançó del gosar poder.


Gosa poder ser fort, i no t’aturis:
gosa poder ser vell, que si tens fills
un testament els fermarà ben curt.
Gosa poder que no t'agradi massa
d’anar testat per un món que s’espera.
Si et sobren fills, avia’ls una guerra.

Gosa poder donar feina a xarnegos.
Amb el teu sou, compraran vi prou agre
perquè en tres anys els podreixi les dents.
No et faci por: tu pren l’opi dels rics
(d’opi, te’n ve d’Escòcia i de Roma).
Gosa poder tenir enemics a sou.

Tu, vailet nou, confia en anys futurs.
Prou temps tindràs de fer-te amics virgilis
que et llegaran eneides a salvar.
Gosa poder fer-te persona augusta,
quan tindràs temps. I avui, Octavi, noi,
gosa poder degollar Ciceró.

Barbat Alfons, emperador d’Espanya,
cosí d'un Sant i Savi tu mateix,
mira-t’hi bé, que en vindran de més savis
a historiar-te, i diran que ets mal rei:
els has perdut una bruta batalla
que ells han gosat poder-se-la fer seva.

Mira-t’hi bé, general, que una pàtria
gosa posar molta esperança en tu.
No gosis, no, poder perdre batalles.
Però tampoc no et cal guanyar-les totes.
Si tens napalm per sembrar camps del Nord,
gosa poder perdre guerres de Sud.






Etiquetes de comentaris:

7 que prenen la paraula

7 Comments:

Blogger reflexions en català said...

Avui et robaré el vídeo i tot, au.

Salut.


marc

27 d’abril, 2009 11:19  
Blogger Ferdinand said...

Fantàstic Biel! Però perquè se suicida la gent? En fi: te Biel:


LA VIDA FURTIVA

Segurament serà com ara. Estaré despert,
aniré amunt i avall pel corredor. Com un minador
que surt d’un pou, em pujarà
des del silenci de tota la casa, brusc,
el ronc de l’ascensor. M’aturaré a escoltar
el bufeteig de portes de metall, i els passos
pel replà, i endevinaré l’instant
que arrencarà a tremolar l’angúnia del timbre.
Sabré qui són. Els obriré de seguida. Tot perdut,
que entrin aquests, a qui ho hauré de dir tot.
GABRIEL FERRATER

27 d’abril, 2009 11:25  
Blogger Biel Barnils Carrera said...

Hola Marc, el vídeo el vaig robar jo a algú altre. Tot teu! A internet tot és una mica de tothom.

Hola Ferran, gràcies per compartir aquesta bonica poesia. La recordava vagament: "... el ronc de l'ascensor... a qui ho hauré de dir tot".

27 d’abril, 2009 11:42  
Blogger novesflors said...

Impressionant.

27 d’abril, 2009 15:57  
Blogger Roser Caño Valls said...

Hola Biel! Gabriel Ferrater fou únic, llàstima que morí tan jove i ens deixà orfes de la seva poesia.
Gràcies per no permetre que aquest poeta caigui en l'oblit.

Salutacions.

27 d’abril, 2009 20:41  
Anonymous Anònim said...

Me´n queda un per dir-te adéu:
barca nova, tingues bon vent.

Imma

29 d’abril, 2009 12:15  
Blogger Biel Barnils Carrera said...

Hola Novesflors, content que t'hagi impressionat tant.

Hola Arlequí, el recordo sovint el Ferrater i m'agrada propagar-lo per la xarxa.

Hola Imma, aquests versos els vaig fer servir per acomiadar-me d'una feina.

29 d’abril, 2009 19:11  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home