31 de març de 2009

Pep Rosanes-Creus. L’illa del tresor. El cau.

Un cau és com un temple. El refugi que vols,
on hi pots reposar, on t’estalvies noses,
on no has de fer cares. El cau, el paradís.
Per això, me’l mostraves i vaig poder entendre-hi,
amb molt grossa temença, que si ho havia vist
devia voler dir que no em passaria
gaires vegades més. Ara em sento nu,
tinc vergonya de viure, no trobo les raons
per defensar l’inútil, només vénen al cap
pensaments tan absurds, viure és no poder
sentir mai prou tristesa, no tenir dret a riure.
Però no ets pas morta, només no has tornat
i així he de trobat l’alegria creient
que et bellugues, ben viva quan recordo un gest,
una mà que s’acosta o uns llavis humits.
Em quedaré al cau, el meu temple pagà,
per si un dia tornes. Encara que m’adormi.
Per si un dia puc tornar al cau, m’esperes
on et vols quedar sempre, on hi puc resisitir
si m’hi pogués morir, rendit en els teus braços.
El cau és el meu temple, com d’un gat adormit.

4, 24/10/06
19/11/06

Etiquetes de comentaris:

6 que prenen la paraula links to this post

6 Comments:

Blogger Mireia said...

Suposo que el CAU de cadascú és tan i tan personal... Difícilment hi haurà un CAU estàndar, oi?

31 de març, 2009 11:40  
Anonymous Anònim said...

" el cau és el meu temple, com un gat adormit"
així acaba aquest poema ple d´enyorança, d´una tristesa dolça.
M´ha agradat passejar- me per la xarxa i trobar-me El cau d´en Rosanes.
Gràcies, Biel
Imma

31 de març, 2009 12:24  
Anonymous Anònim said...

És un poema dens, l´excusa és el cau, però és un rosari de sensacions i estats d´ànims.
Per rellegir-lo...

03 d’abril, 2009 16:12  
Blogger marina said...

M'agrada...
a mesura que avanço en la lectura, es clarifiquen els seus sentiments i arriben més nítids, tot i ser angoixants.

Gràcies..!

Salut i bon diumenge!
:-)

05 d’abril, 2009 17:05  
Blogger Biel Barnils said...

Hola Mireia, el cau és l'habitació? La casa? El llit? Mai ho sabrem i cadascú té el seu cau, sí.

Gràcies a tu Imma, per deixar-te caure per aquest racó de món i dir-hi la teva.

"un rosari de sensacions i estats d´ànims", sí Anònim!

Hola Marina, ja ens diràs què t'ha semblat quan l'acabis.

07 d’abril, 2009 17:45  
Anonymous Roulette Online said...

It is simply ridiculous.

09 de juny, 2011 16:15  

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home