16 de març del 2009

Jordi Llavina. La corda del gronxador. El sopar.

Aquell vespre et vaig servir arròs blanc –magre sopar per ser l’últim. Poca gana tenies. Jo podia comptar cada un dels grans d’arròs (poc cuit, semblava sorra) a la teva cullera, com si comptés palets a través de l’aigua clara (el got de cap per avall; el tovalló emmidonat, dins una argolla quadrada; i les dentetes de serra del ganivet somrient com un tauró de perfil, condemnats damunt la taula -el vidre, el drap i el metall de la nostra última natura morta).

Etiquetes de comentaris:

9 que prenen la paraula

9 Comments:

Anonymous Anònim said...

La corda és un llibre de poemes que ja he llegit, i en concret El sopar és un dels que em ve al cap, qui no s´ha trobat mai en una situació així: trist, acabat El sopar.
En Jordi Llavina ens dibuixa molt bé l´escena, cada objecte, fins i tot el sentiment.
Imma

17 de març, 2009 00:02  
Anonymous Anònim said...

I per què tallar els versos? Per què no ho fa tot en prosa... "poètica"?

17 de març, 2009 09:31  
Anonymous Anònim said...

Bonic poema d´un fet i uns objectes ben comuns.

18 de març, 2009 13:39  
Blogger Mireia said...

Hola, biel, t'he enllaçat al meu blog. Un blog co el teu (un referent per als lectors de la bona literatura) no hi podia faltar!!!

19 de març, 2009 14:06  
Blogger Biel Barnils Carrera said...

Hola Imma, és el poema que més m'agrada del llibre. Segurament una segona lectura me'n faria triar d'altres però a la primera ha estat aquest el guanyador ;)
Sí, l'escena està molt ben construïda, els sentiments, els objectes, els versos finals.

Hola Anònim I, hauria pogut no tallar els versos i seria una excel·lent poesia igual. Això de tallar els versos és una convenció com qualsevol altre.

Hola Anònim II, content que t'hagi agradat.

Gràcies per enllaçar-me, Mireia. Jo no acostumo a enllaçar blogs perquè la llista seria llarguíssima. Us enllaço a tots des del directori de blogs!

19 de març, 2009 14:32  
Blogger Jordi Llavina said...

Biel, moltes gràcies per fixar-te en aquest poema meu. I gràcies, també, als comentaristes. Una abraçada a tots!

19 de març, 2009 23:25  
Blogger kweilan said...

Hola! He descobert el teu bloc des de la Mireia. T'aniré llegint.

21 de març, 2009 09:22  
Anonymous Anònim said...

Bon Dia Mundial de la Poesia!!!

21 de març, 2009 16:48  
Blogger Biel Barnils Carrera said...

Hola Jordi, benvingut! Em fa molta il·lusió que els autors hi digueu la vostra. Gràcies a tu!

Hola Kweilan, benvinguda!

Bon dia de la poesia a tothom!

21 de març, 2009 17:50  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home