10 de febrer de 2009

Quiet. Màrius Serra. Editorial Empúries. 2008.


L’autor narra les variades situacions que s’ha anat trobant voltant pel món i tornant al born acompanyat del seu fill. I les sap tenyir d’humor i sarcasme, quan cal, tot evitant la llagrimeta fàcil i l’emprenyar-se amb la humanitat per la greu malaltia sense nom ni diagnòstic que pateix el seu fill.
Un text equilibrat i intel·ligent. No és d’estranyar sabent qui el signa, un dels grans savis d’aquest país, tan savi com popular, tan popular com assequible, tan assequible com necessari.

“La saviesa és flexibilitat, no militància. L’endemà de la bronca tremenda amb l’home del Laguna descobreixo que només he de travessar el carrer per trobar una zona millor per esperar el bus, entre un arbre i un fanal separats per una distància inferior a la longitud de qualsevol vehicle de quatre rodes que no sigui un Smart.
En aquests tres metres lineals em dec haver passat moltes hores d’espera en els últims anys. Hi he llegit llibres sencers, alguns de tan poc lleugers com El roig i el negre de Stendhal, cada matí unes poques planes. Hi hem entomat la pluja i el sol, el fred i la calor. El món continua ple de cabrons, però no penso muntar cap puta organització per combatre’ls.”

Aquest llibre de cent quaranta-vuit pàgines quedarà amorrat al piló de “llibres per recomenar i rellegir”.

Etiquetes de comentaris:

11 que prenen la paraula links to this post

11 Comments:

Anonymous Miquel said...

A mi també em va agradar molt. A més va ser una grata sorpresa, perquè és un llibre que probablement jo no hagués comprat, en canvi me'l van regalar i en vaig treure un gran profit.

He escrit el que em va semblar a Xelu.net. Allà hi posem crítiques de llibres i altres coses. Pels enllaços que poses al teu blog (que llegeixo sovint encara que no comenti mai) sembla que hagis de ser de la plana de Vic, com nosaltres. Potser t'agrada la pàgina, t'hi poso el vincle per si de cas

http://www.xelu.net/html/llibres/llibres_fitxa.php?llibres_ID=64&idioma=catala

Sal·lutacions i segueix amb Tinta Xinesa, que està molt bé!

Miquel

10 de febrer, 2009 17:30  
Blogger Litus said...

A mi em va agradar molt. Una manera "amable" de tractar una qüestió greu. Ajuda a relativitzar les coses, almenys.

Carles

10 de febrer, 2009 18:42  
Anonymous Anònim said...

Hola,
ja és difícil acceptar la realitat d´un fill amb dificultats de comunicació, de desplaçament, però fer conèixer la realitat d´aquesta manera tan natural i fluïda és molt d´agraïr.
No cal córrer tant per no arribar enlloc, com ens passa sovint.
Tots tenim unes capacitats i uns límits. Tots!
Imma

11 de febrer, 2009 00:43  
Anonymous Anònim said...

Moltes gràcies, Biel, i altres tintaxinesos. L'havia d'escriure i no sabia gaire si trobaria la manera de fer-ho. Màrius Serra.

11 de febrer, 2009 01:32  
Blogger Ma-Poc said...

El llibre té moments que em van emocionar...

11 de febrer, 2009 19:32  
Blogger L'Espolsada llibres said...

El vaig llegir i en vaig parlar al novembre. Ara el rellegeixo perquè d'aquí pocs dies tindrem en Màrius a la llibreria i si a la primera lectura em vaig emocionar molt, ara estic gaudint de tal com està escrit el llibre. Crec que en Màrius aconsegueix sacsejar-nos però no cau en la llàgrima fàcil. És un llibre molt savi, personal i entranyable.

11 de febrer, 2009 19:44  
Anonymous Boro said...

El vaig comprar, però com tantes altres vegades, el vaig desar al preestatge i ni me'n recordava que el tenia. Quan acabe el que estic llegint em posaré amb aquest.

salutacions valencianes.

Boro

14 de febrer, 2009 11:21  
Blogger Biel Barnils said...

Gràcies a tots per prendre la paraula, sobretot al Màrius, que se l'ha de felicitar per haver trobat el to. I no era fàcil.

15 de febrer, 2009 22:39  
Blogger Gemma Sara said...

M'hi afegeixo! Em va agradar molt. Em sento estranyament propera del que explica. O potser no es tan estrany, ben mirat!

24 de febrer, 2009 23:31  
Blogger Biel Barnils said...

Hola Gemma, també jo em sento "estranyament proper" a molts poemes que llegeixo, segurament a tots els que he anat penjant des de que vaig arrencar aquest racó.


Gràcies per pendre la paraula!

25 de febrer, 2009 08:49  
Blogger Biel Barnils said...

Avui llegeixo via facebook que el Llullu, el fill del Màrius Serra, ha mort.
Un record inacabable des del tintaxinesa .

25 de juliol, 2009 04:16  

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home