Quiet. Màrius Serra. Editorial Empúries. 2008.

L’autor narra les variades situacions que s’ha anat trobant voltant pel món i tornant al born acompanyat del seu fill. I les sap tenyir d’humor i sarcasme, quan cal, tot evitant la llagrimeta fàcil i l’emprenyar-se amb la humanitat per la greu malaltia sense nom ni diagnòstic que pateix el seu fill.
Un text equilibrat i intel·ligent. No és d’estranyar sabent qui el signa, un dels grans savis d’aquest país, tan savi com popular, tan popular com assequible, tan assequible com necessari.

“La saviesa és flexibilitat, no militància. L’endemà de la bronca tremenda amb l’home del Laguna descobreixo que només he de travessar el carrer per trobar una zona millor per esperar el bus, entre un arbre i un fanal separats per una distància inferior a la longitud de qualsevol vehicle de quatre rodes que no sigui un Smart.
En aquests tres metres lineals em dec haver passat moltes hores d’espera en els últims anys. Hi he llegit llibres sencers, alguns de tan poc lleugers com El roig i el negre de Stendhal, cada matí unes poques planes. Hi hem entomat la pluja i el sol, el fred i la calor. El món continua ple de cabrons, però no penso muntar cap puta organització per combatre’ls.”

Aquest llibre de cent quaranta-vuit pàgines quedarà amorrat al piló de “llibres per recomenar i rellegir”.