18 de gener del 2009

10 Comments:

Anonymous Anònim said...

Hola,
ara que Màrius Sampere ha fet 80 anys, ja està bé un tast de la seva poesia.
Com sempre, bones presències ronden pel Tinta xinesa.
Gràcies
Imma

19 de gener, 2009 15:40  
Blogger Biel Barnils Carrera said...

80 anys molt ben portats, vist els versos que escriu.

19 de gener, 2009 17:51  
Anonymous Anònim said...

Biel fa temps que no ens comentes res del gènere narratiu, poca motivació o poc de temps per llegir narrativa?
Fins aviat, salutacions del seguidor més fidel que tens pel sud.

20 de gener, 2009 20:11  
Anonymous Anònim said...

M'ha fet com una mena de basarda. M'ha semblat que és el final i el final sempre, diuen, evoca el mon de la infantesa; tot i que al poeta no li cal aquesta evocació.

21 de gener, 2009 12:54  
Blogger Biel Barnils Carrera said...

Hola Boro, jo tiro més per la no-ficció però sempre estic llegint narrativa. Aviat podrem parlar-ne, paciència. Ademés, Francesc Pujols se'm va menjar moltes setmanes ;)

Hola Anònim, m'ha agradat molt la teva intervenció, crec que no vas descancaminat. L'autor té 80 anys i diuen que al final es torna al principi, és a dir a la infantesa.
A mi la poesia em transmet que ja està tot dit, que ja està tot sabut, "que no cal".

21 de gener, 2009 14:54  
Blogger Marina Culubret Alsina said...

el ritme m'agrada molt, el crescendo i el decrescendo com qui s'acosta, diu el què i s'allunya.
El blanc i la ingenuïtat de les cançons dels infants agafa un to ocre que m'agrada...

Un gran poeta,
gràcies per dur-lo aquí...

24 de gener, 2009 20:29  
Blogger sarauista said...

Genial. Però qui diu que la poesia no sigui dura? llarga vida Màrius Sampere!

25 de gener, 2009 20:33  
Anonymous Anònim said...

Hola,
voldria recomanar la lectura de l´entrevista a MÀRIUS SAMPERE al suplement Cultura de l´AVUI, del dissabte 24 de gener. L´anomenen Poeta de la interrogació.
Imma

25 de gener, 2009 21:58  
Blogger Biel Barnils Carrera said...

Hola Marina, també a mi m'agrada el ritme de la poesia i això que dius de "la ingenuïtat de les cançons d'infants".

La poesia també pot ser dura, Quico. Llarga vida!

Hola Imma, vaig llegir l'entrevista. Recomenable.

26 de gener, 2009 09:39  
Anonymous Anònim said...

MÀRIUS SAMPERE i PASSARELL. L´ESFERA INSOMNE. LaBreu editorial.

Premi LLETRA D´OR 2016

Merescudíssim!!

Imma C.

20 de setembre, 2016 12:23  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home