28 de desembre de 2008

Francesc Pujols: llums i ombres. VVAA. Fundació Francesc Pujols - Edicions i Propostes Culturals Andana. 2008.


Excel·lent edició que recull un conjunt d’escrits, alguns d’ells fragmentats, que glossen la figura de Francesc Pujols. Figura sovint malinterpretada, tergiversada, sobredimensionada o venerada en excés i que potser ja comença a ser hora de posar al seu lloc a la terra, ni al cel ni a l’infern.
Aquest llibre, darrera novetat editorial que s’afegeix a la ja abundant bibliografia sobre Pujols, clou el meu petit però sentit homenatge a aquest llamp d’homenot.

“L’adjectiu que esqueia a Pujols era el d’implacable. Implacable en l’acudit i en la facècia; fins a destruir les fibres més elementals de la caritat i de l’amistat; implacable en el goig estètic, fins a engolir la bellesa, xuclar-li el gust i trinxar-la entre les dents com si fos una cirera de cor de colom; implacable en el coneixement fins a rebentar tots els pisos rebentables, per veure si sota el llit més de mala mort trobava la veritat despullada i esquerpa. I aquella golafreria intel•lectual no li donava cap mena de febre aparent ni semblava producte de cap malaltia; era natural en ell, com és natural el gep d’un dromedari. En el camp de la biologia hi ha coses tan insospitades, que sembla que no puguin ser; i en Pujols sobtava aquest imprevist; per això semblava que no podia ser, i qui el topava per primer cop i el sentia cavalcar sobre mitja dotzena de temes no acabava de veure si se les havia amb un preocupat autèntic, amb un esmolet més viu que la tinya o amb una mena de ximple fabulós.
Al lector li semblarà que aquesta presentació de Pujols és barroca, carregada i una mica confusa; i jo li diré que em perdoni, però per a definir aquest gran amic meu no hi ha més remei que ser barroc i confús; se’l defineix -per entendre’ns- amb sensacions, no amb conceptes. Jo ja sé que això que dic és una mica estirat pels cabells, però en el cas de Pujols és cert. De Pujols, se’n té una sensació, que pot ser grandiosa, però dificilment se’n pot tenir una idea clara. El qui s’entesti a elaborar aquesta idea clara de Pujols corre el perill que Pujols se li quedi als dits, i això fóra la injustícia més gran.”

Aquest volum de dues-centes sis pàgines quedarà amorrat al piló de “llibres sobre l’home-que-he-volgut-homenatjar-des-d’aquest-racó-de-la-xarxa-aquests-darrers-quatre-mesos”.

Etiquetes de comentaris:

6 que prenen la paraula links to this post

6 Comments:

Anonymous Anònim said...

Hola,
gràcies per la constància sobre la vida i obra de Francesc Pujols, ara ja en sabem una mica més, i sempre podrem passar pels arxius del Tinta Xinesa a refrescar la memòria.
Immap

29 de desembre, 2008 01:39  
Blogger SU said...

Biel,

El que tinc clar és que ja no podrem dir que no en sabem res, d'en Francesc Pujols... Gràcies a tu!

Salut i bona entrada d'any!

SU

29 de desembre, 2008 09:13  
Blogger ferran said...

Bon any nou, bon Pujols. Que algu dia descubriré... però el món és massa ample. O no? noo no, ja està bé, així tens per triar i remenar. Això de descobrir autors es pur atzar, oi?

29 de desembre, 2008 11:40  
Blogger Biel Barnils said...

Hola Imma, efectivament, les lleixes d'aquest racó de la xarxa estaran sempre(?) disponibles perquè tothom pugui consultar-les. I l'opció de deixar-hi comentaris també ;)

Hola Su, em dono per satisfet si aconsegueixo que algú, ni que sigui una sola persona al món, gràcies als quatre mesos monotemàtics que he proposat, llegeix alguna cosa de o sobre Francesc Pujols.

Descobrir autors interessants, Ferran, és producte de l'atzar. Però ajuda molt tenir amics lletraferits ;)

30 de desembre, 2008 02:41  
Blogger Teresa Amat said...

Tot i que amb retard, t'agraeixo el comentari sobre Francesc Pujols, llums i ombres per la part que em toca com a coeditora i compiladora dels textos, junt amb Manel Jorba i Francesc de Castro. Després de la feinada, sempre s'agraeix que algú la reconegui.

10 de febrer, 2009 18:49  
Blogger Biel Barnils said...

Mai és tard, Teresa. L'opció de deixar comentaris sempre està oberta i no caduca mai.
Heu fet una gran feina i al meu modest homenatge, que sempre més estarà recollit en forma de lleixa, no hi podia faltar l'última aportació, fins ara mateix, a la bibliografia pujolsiana.

11 de febrer, 2009 00:34  

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home