Roberto Piva. Antologia de poesia brasilera contemporània.
para o Carlinhos
vou moer teu cérebro. vou retalhar tuas
coxas imberbes e brancas.
vou dilapidar a riqueza de tua
adolescência. vou queimar teus
olhos com ferro em brasa.
vou incinerar teu coração de carne &
de tuas cinzas vou fabricar a
substãncia enlouquecida das
cartas de amor.
(música de Bach ao fundo)
Traducció de Josep Domènech Ponsatí i Ronald Polito
per Carlinhos
moldré el teu cervell. retallaré les teves
cuixes imberbes i blanques.
dilapidaré la riquesa de la teva
adolescència. cremaré els teus
ulls amb ferro roent.
incineraré el teu cor de carn &
de els teves cendres fabricaré la
substància embogida de les
cartes d’amor.
(música de Bach de fons)
Etiquetes de comentaris: Poesia en altres llengües
15 Comments:
Ben desconeguda per mi, ara ja no.
Dissabte 29 novembre a les 9 del vespre
CORAL ROMPUT
de Vicent Andrés Estellés
al Teatre Cirvianum de Torelló
No us ho perdeu!!
Imma
La passió continguda de la música d'aquest poema i de la de Bach, també.
Molt bona conjugació.
Salut..!
Caram, caram, quina meravella descobrir literatura brasilera al teu blog! biel, ets un llibre obert!!!!. Aquesta no descarte posar-la als alumnes, ara que això de la música de Bach de fons ...
Hola Imma, sí, sí, sí, aniré a veure l'espectacle sobre el V. A. Estellés al Cirviànum de Torelló, no m'ho perdria per res del món (tot i que és un teatre incòmode com una mala cosa i no apte per homes una mica alts com jo). Però escola Imma, això no és un tauler d'anuncis. A què ve això? Va, t'ho perdono perquè és sobre l'Estellés ho fan al meu poble. Per res més.
Hola Marina, et transmet una passió continguda aquest poema? Per què continguda? M'encanta llegir les vostres impressions i sensacions de les poesies que proposo cada dues setmanes. I felicitar-te pel blog que escrius que he conegut gràcies al teu comentari.
Hola Boro, com va pel País Valencià? Posa'ls-hi als teus alumnes, aviam què hi diuen. És més heavy que la música que deuen escoltar ells.
El portuguès em sembla una llengua molt adient per la poesia. És encantador sentir aquesta poesia directament de la seva llengua original.
Molt passional. M'agrada.
Hola, Bon dia...!
Vaig dir continguda perquè realment la sensació física al llegir el poema va ser més o menys aquesta. El desig tan contundent i heavy, com dius per aquí dalt, està contingut per el temps, en futur. Bé, aquesta és la meva impressió...
I com que al tocar Bach també passa el mateix (encara que de lluny no ho sembli. Recordeu la imatge del cavall a la pel.lícula Die Stille vor Bach?)...no sé qui em va influenciar més a l'hora de percebre el que vaig percebre, si la lectura del poema o el fet de sentir la música de fons...
En fi
Salut
i gràcies per la visita
Ai!
la del comentari anterior sóc jo..., la marina. És que estava manegant una altra pàgina i no me n'he adonat...! ups...
... Sí que sovint hi ha llengües que semblen donar cos als versos, de tal manera, que et sembla que cap altra podria fer-ho millor, però, quan escoltes el poema, crec que no és la llengua sola, sinó també la veu que diu cada mot com si sorgís de dins seu, encara que no en sigui l'autor, la que realment transmet aquesta sensació, aquest lligam indestructible entre paraula i idioma...
Gràcies Imma
Hola Marta! El teu blog
http://eixabuirant.bloc.cat
sobre dona, art i cultura també ho pot ser molt de passional i ens pot entusiasmar molt a tots. Actualitza'l més, si us plau. I em convertiré en un fidel seguidor teu ;)
Hola Marina, m'agrada molt la teva interpretació perquè t'expliques molt bé i ho fas amb llibertat i respecte.
Hola Ariadna, benvinguda al teu blog també! Em va agradar molt posar-te cara l'altre dia, torna quan vulguis a La Tralla.
Imma i gent-que-us-amagueu-darrera-d'un-anònim-i-no- se-per-què, ens veiem aquest dissabte al Cirviànum de Torelló, crec que ens ho passarem més que pipa amb el GRAN Estellés & Comapanyia.
Preciós, preciós. També la traducció al català. Salutacions des del PV revoltat com feia temps.
Preciós, preciós, que em llegiu i prengueu la paraula des del País Valencià.
Salutacions més que cordials des de més enllà del Sénia.
En Boro és molr agosarat quan diu de fer llegir als seus alumnes aquesta poesia.....
Sí que estic d'acord amb ell quan es qüestiona el perquè de la música de Bach de fons. Jo sempre he entès Bach com a compositor que fuig de les barroeries.
A mi el Boro em sembla molt intel·ligent: fer llegir als alumnes poesies que no siguin les tòpiques-típiques-carregoses que fan que els alumnes acabin odiant la lletra impressa. No diré noms.
M'agrada la idea de fer acabar el poema amb música de fons.
De debò cal incinerar el cor i cremar els ulls per cridar l'atenció sobre el fet poètic?
Publica un comentari a l'entrada
<< Home