Articles. Francesc Pujols. Quaderns Crema. 1983.
Recull d’articles classificats segons la seva temàtica: qüestions de moral i urbanitat, política, filosofia, ciència i religió, arts i artistes i llocs.
Aquests textos, que canalitzen les idees del seu autor i mostren la multiplicitat d’interessos i estils literaris que va conrear, van ser publicats en diverses revistes i diaris, sobretot durant la dècada dels anys trenta, però abarquen gairebé quaranta anys d’activitat periodísitica.
Francesc Pujols, gran orador, incansable pensador, fou també un molt bon articulista. Ho comprovin.
“Nosaltres creiem que la cultura científica moderna, essent la més alta coneguda de la història, ha fracassat senzillament perquè composta d’una sèrie desordenada de ciències particulars que donen una visió parcial de la realitat, li manca la ciència universal que doni la visió total de la realitat coneguda, fent passar la visió científica de detall a la visió científica de conjunt, aclarint la perifèria cultural moderna, centre lluminós entre la fosca, perquè arribi als de dalt i als de baix que viuen a les fosques i sigui prou intensa per esvair la visió mística que les classes altes han conservat i per foragitar les visions pseudo científiques que les classes baixes de la societat s’han anat forjant teixint les idees fantàstiques dels teòrics de les doctrines socials que pretenen il·luminar basant-se en el coneixement de les ciències particulars es basen en el desconeixement de la ciència universal que la humanitat necessita com el pa que menja i que Catalunya li proporcionarà complint la missió que Ramon Llull fa set segles li va assignar”.
Aquests textos, que canalitzen les idees del seu autor i mostren la multiplicitat d’interessos i estils literaris que va conrear, van ser publicats en diverses revistes i diaris, sobretot durant la dècada dels anys trenta, però abarquen gairebé quaranta anys d’activitat periodísitica.
Francesc Pujols, gran orador, incansable pensador, fou també un molt bon articulista. Ho comprovin.
“Nosaltres creiem que la cultura científica moderna, essent la més alta coneguda de la història, ha fracassat senzillament perquè composta d’una sèrie desordenada de ciències particulars que donen una visió parcial de la realitat, li manca la ciència universal que doni la visió total de la realitat coneguda, fent passar la visió científica de detall a la visió científica de conjunt, aclarint la perifèria cultural moderna, centre lluminós entre la fosca, perquè arribi als de dalt i als de baix que viuen a les fosques i sigui prou intensa per esvair la visió mística que les classes altes han conservat i per foragitar les visions pseudo científiques que les classes baixes de la societat s’han anat forjant teixint les idees fantàstiques dels teòrics de les doctrines socials que pretenen il·luminar basant-se en el coneixement de les ciències particulars es basen en el desconeixement de la ciència universal que la humanitat necessita com el pa que menja i que Catalunya li proporcionarà complint la missió que Ramon Llull fa set segles li va assignar”.
Aquest llibre de dues-centes setanta-nou pàgines quedarà amorrat, per sempre més, al piló de “recull d’articles per rellegir i recomenar”.
Etiquetes de comentaris: Francesc Pujols
6 Comments:
M´agrada molt el poeta del mes de novembre de la revista digital Ciutatoci: GERARD VERGÉS, poeta de les Terres de l´Ebre.
Bon moment, després de l´homenatge que li van fer a Tortosa.
Francesc Pujols i Gerard Vergés, de trobar-se haurien tingut molts temes per parlar.
Només un comentari formal: veig que en Pujols no era gaire amant de les comes. Gairebé m'ofego, i això que no llegia en veu alta...
anite
Hola Anònim! Gràcies! No sé si acaba d'agradar la secció "El poeta del mes" i el teu missatge m'anima a continuar-la.
El poeta d'aquest mes me'l va proposar una lectora, és la primera vegada que algú em proposa un poeta, va vull més propostes! I casualment, ahir vaig retrobar Gerard Vergés en una antologia de V. A. Estellés. Tot lliga, o bé m'ho sembla.
Segur que amb el Gerard Vergés haurien tingut molta conversa, doncs era un xerrameca descomunal aquest Pujols, diuen.
Hola Anite, sí, el seu estil era aquest. No és recomenable llegir-lo en veu alta. Exacte, t'ofegaries.
Amb això de les comes s'hi hauria danar més en compte, que després els alumnes diues "si no les psen els escriptors, doncs nosaltres tampoc". I ja la tenim!!
Un plaer llegir-te, Biel, com sempre.
Un plaer llegir els teus comentaris, Boro. Mira, digues als teus alumnes que si posen les comes i els punts al seu lloc i els accents amb la direcció que toca, aribarà un dia que ho tindran tot pagat. A veure si cola.
Thanks for your comment, Ruth. Come back recently.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home