6 d’octubre de 2008

La visió artística i religiosa d’en Gaudí. Francesc Pujols. Quaderns Crema. 2002.


Breu glossa, publicada per primera vegada el 1927, sobre la figura i l’obra de l’arquitecte català més universal, posteriorment traduïda al francès per Salvador Dalí, amic de l’autor.
Francesc Pujols, un dels primers i pocs aferrissat defensors d’Antoni Gaudí, que llavors era titllat de boig i els seus edificis eren considerats una aberració a l’estètica i a la moral del moment, posa en pràctica en aquest assaig el que ell mateix anomenava estil orgànic, és a dir, frases llargues plenes de subordinades, amb moltes comes i pocs punts i seguits.
Com un cavall desbocat sense regnes Pujols pateix d’incontinència verbal escrita. El seu és un brollador d’on surten sempre idees contundents, d’una gran eficàcia, difícils de seguir pel lector però que vol ser fidel al fil del seu pensament.

“La casualitat, doncs, que Catalunya, que és la que té la missió d’enfonsar el catolicisme, sigui l’única nació del món capaç de produir una Catedral viva com les dels dies més encesos de la fe catòlica que ella glorifica i simbolitza, s’explica o es pot explicar per la llei de l’acció i la reacció biològica que ho mou tot, com hem vist que hom hi pot explicar la guerra carlista o darrera guerra religiosa europea, que no cal dir que era una guerra tan viva com la catedral d’En Gaudí, i tal com els castellans diuen amb molta raó que no hi ha pitjor tascó que el de la mateixa fusta, ara nosaltres podem dir que no hi ha catolicisme més fort i més vivent que el de la terra de la ciència universal, que l’ha d’ofegar en el mar del temps i de la història”.

Aquest llibre de noranta-tres pàgines quedarà amorrat al piló de “bibliografia de referència sobre un dels grans culpables, sense ell saber-ho, de la massificació turística de Bàrcino.”

Etiquetes de comentaris:

2 que prenen la paraula links to this post

2 Comments:

Blogger digue'm ariadna said...

... Reconec que Gaudí em sedueix des de petita. D'alguna manera l'he envoltat d'una boira de visionari nascut fora de lloc, de geni i mag capaç de combinar formes i colors en l'espai, oferint la llum de la geometria de la naturalesa i l'ombra dels símbols, i potser sigui aquesta la raó per la que mai he llegit res sobre ell, no ho sé...

08 d’octubre, 2008 15:08  
Blogger Biel Barnils said...

Hola Doncs et diré Ariadna, potser aquest és un bon llibre per començar a llegir coses sobre Gaudí.

11 d’octubre, 2008 22:40  

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home