Francesc Pujols i Morgades, el filòsof heterodox. Joan Cuscó i Clarasó. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. 2008.
Corpus ideològic, compendi, influències i circuit d’idees d’un dels catalans més singulars del segle XX.
Ni filòsof, ni poeta, ni escriptor, ni crític, ni gran conversador, o tot a la vegada; va exercir una forta influència sobre un bon grapat de pensadors, polítics i artistes del nostre país. Com molta altra gent, va patir les conseqüències de la dictadura franquista i de la suposada transició democràtica.
Fa pocs anys que se’l torna a reivindicar. M’hi sumo dedicant-li tots els comentaris de llibres fins que acabi l’any.
“Pujols llegeix en català, castellà, italià, francès i, a banda d’una sòlida formació en la cultura catalana (tant dels clàssics com dels seus contemporanis), l’interessen els clàssics i té en compte els avenços en física, zoologia, biologia i psicologia. Així mateix, llegeix obres importants de la literatura, com El Paradís perdut de Milton i gairebé totes les obres de Shakespeare, s’interessa per la història de les religions i s’acosta a Nietzsche. Entre els primers llibres de la seva biblioteca destaquen els de psicologia, de microbiologia, de moral, de sant Tomàs i la bellesa i de música clàssica.
Aquest devessal d’interessos i d’autors continua fins als anys seixanta del segle XX, en què s’aproxima a autors com Heisenberg i a la física quàntica. Rostand, Bernard, Unamuno, Fages de Climent, Josep Mª de Sagarra, Bruno, Dant, Llull, Marx, Llorens i Barba, Copèrnic, Proudhon, Esterlich, Dalí, Pompeu Fabra, Leopardi, D’Ors, Creixells, Nicolle, Hooker, Chevalier, Pitarra... Són autors que Pujols coneix, llegeix i estudia. Sempre centrant grans àmbits temàtics: història (de Catalunya, d’Europa, i econòmica), ciències de l’home (psicologia, biologia, medicina...), història de les religions i poesia i art. La religió, la ciència, l’ésser humà i Catalunya són els eixos vertebradors de les seves lectures”.
Aquest llibre de dues-centes trenta-vuit pàgines quedarà amorrat al piló de “biografies intel•lectuals de personatges únics de la nostra història”.
Ni filòsof, ni poeta, ni escriptor, ni crític, ni gran conversador, o tot a la vegada; va exercir una forta influència sobre un bon grapat de pensadors, polítics i artistes del nostre país. Com molta altra gent, va patir les conseqüències de la dictadura franquista i de la suposada transició democràtica.
Fa pocs anys que se’l torna a reivindicar. M’hi sumo dedicant-li tots els comentaris de llibres fins que acabi l’any.
“Pujols llegeix en català, castellà, italià, francès i, a banda d’una sòlida formació en la cultura catalana (tant dels clàssics com dels seus contemporanis), l’interessen els clàssics i té en compte els avenços en física, zoologia, biologia i psicologia. Així mateix, llegeix obres importants de la literatura, com El Paradís perdut de Milton i gairebé totes les obres de Shakespeare, s’interessa per la història de les religions i s’acosta a Nietzsche. Entre els primers llibres de la seva biblioteca destaquen els de psicologia, de microbiologia, de moral, de sant Tomàs i la bellesa i de música clàssica.
Aquest devessal d’interessos i d’autors continua fins als anys seixanta del segle XX, en què s’aproxima a autors com Heisenberg i a la física quàntica. Rostand, Bernard, Unamuno, Fages de Climent, Josep Mª de Sagarra, Bruno, Dant, Llull, Marx, Llorens i Barba, Copèrnic, Proudhon, Esterlich, Dalí, Pompeu Fabra, Leopardi, D’Ors, Creixells, Nicolle, Hooker, Chevalier, Pitarra... Són autors que Pujols coneix, llegeix i estudia. Sempre centrant grans àmbits temàtics: història (de Catalunya, d’Europa, i econòmica), ciències de l’home (psicologia, biologia, medicina...), història de les religions i poesia i art. La religió, la ciència, l’ésser humà i Catalunya són els eixos vertebradors de les seves lectures”.
Aquest llibre de dues-centes trenta-vuit pàgines quedarà amorrat al piló de “biografies intel•lectuals de personatges únics de la nostra història”.
Etiquetes de comentaris: Francesc Pujols
10 Comments:
pos ja que et recomano el llibre que va escriure d'ell l'Artur Bladé i desumvila, ja diràs què tal si el llegeixes
últimament estic sentint parlar molt d'aquest personatge que sembla tan interessant
Hola Jacme, acabo de llegir FRANCESC PUJOLS PER ELL MATEIX d'Artur Bladé i el comentaré aquí abans que acabi l'any.
Hola Jesús, sí, se'n parla molt i ho és d'interessant.
Ja ho crec que ha de ser interessant, embrancat a tants nivells i segurament tots tan ben portats.
Per a què avuí hi ha especialitzacions de les carreres a estudiar, de les tasques a desenvolupar; ser i esdevenir més general, podies obrir-te més al món, i avui cada vegada més ens anem especialitzant en una única tasca i gairebé no ens treuen d'allà (estic parlant en termes generals)?
En qualsevol cas, un filòsof heterodox a tenir en compte i potser de referent.
... ups, perdoneu, se'm han descarrilat les paraules, però diria que se m'ha entés. Llavors, anys a, volia dir, podies ser i esdevenir més general, estudiar més coses, ficar-te en tots els "saraus", i ara cada vegada més t'encaselles i es fa difícil sortir de la casella. Car que pots estudiar el que vulguis, i moltes diverses coses, però en termes generals ja heu captat l'essència de la pregunta.
Una salutació cordial, Bel, i bon cop de falç!!!
Relament va anar tocant moltes tecles el Pujols, cremant etapes i canviant d'interessos. Crec, però, que Catalunya, la filosofia i el coneixement en general sempre van ser les seves prioritats.
Tendim tots una mica cap a l'especialitació i això té les seves pegues, doncs ens falta una visió general i veure els fils que ho lliguen tot.
Com que som un país hiperpolititzat, però d'una forma banal, no hi deixem espai per la filosofia, el pensament. I a les escoles, òbviament, tampoc.
En quan al teu comentari al meu bloc, Biel, sí, segurament quan ho tinguem tot pagat! i mai millor dit en aquest apunt teu.
Salut i peles, que encara hem de pagar-ho tot.
Sí, vivim en la banalització de tot, Jordi, en la superficialització de tot. Donem voltes sempre sobre els mateixos temes però sense anar a les raons de fons. Al poder(s) li va molt bé això. I això és perillós.
Ens fan falta més Francescs Pujols, que pensin per ells mateixos i vagin al fons de les qüestions.
Deixeu-me recordar aquí el que ja segurament tots sabeu, que es fa la presentació d'aquest llibre a la tralla:
Dijous 23 d’octubre 20h. Entrada lliure.
Llibreria La Tralla. Carrer de la Riera, 5. Vic
Presentació del llibre: Francesc Pujols i Morgades, el filòsof heterodox. De Joan Cuscó i Clarasó. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. 2008.
Francesc Pujols fou un escriptor i filòsof català. Exercí de crític d'art, i fou defensor de l'aleshores controvertit Antoni Gaudí. Es relacionà amb Joan Maragall, Salvador Dalí, Pompeu Fabra, Josep Pla, Francesc Cambó, Pau Casals...
L’any 1918, Francesc Pujols publica el ‘Concepte General de la Ciència Catalana’, on estableix l’existència d’un corrent filosòfic autòcton, iniciat per Ramon Llull. En aquesta obra hi figura la seva cèlebre profecia segons la qual els catalans són éssers d’excepció pel fet de ser fills de la terra de la veritat.
Pujols fou un personatge complex i multidisciplinar, encara semi desconegut que cal reivindicar.
M´ha encantat la presentació del llibre. L´autor, Joan Cuscó, ens ha anat endinsant en la manera de ser i de fer del polièdric FRANCESC PUJOLS.
Un plaer sentir- lo a La Tralla.
Ara llegirem el llibre.
Gràcies a Tinta xinesa per fer-nos tastets del filòsof heterodox.
Imma
Publica un comentari a l'entrada
<< Home