15 de setembre del 2008
També se'm pot llegir, veure o escoltar a
- Obra publicada
- Soc al Facebook
- Soc a Twitter
- Soc a Instagram
- Soc al Linkedin
- Blog de fotografies
- Article sobre els purins a Osona
- Articles a nuvol.com
- Article sobre el meu pare
- Poemes al blog efímer
- Qüestionari a l'Antaviana
- Entrevistes Canal Català Osona
- Humor al Calaix de sastre
- Bloguers i poesia a la xarxa
- Recitant Amor de Verdaguer
- Recitant Canigó de Verdaguer
- Vinyolejant
- Recitant poemes propis
- Stop-motion Performance sobre el tema "el líder"
- 55 artistes per la llibertat Entrevistat a L'Oracle de Catalunya Ràdio
- Entrevistat a Galàxia llibre de Mataró Ràdio
- Entrevistat sobre Omar Khayyam a Annour de Ràdio Mollet
- Entrevistat sobre el meu pare
- Entrevistat a Lo Càntich
- Entrevistat a Autors, obres i persones
- Entrevista als Tres Peus al Gat de Ràdio Voltregà
- Entrevistat al Gravetat zero de Catalunya Ràdio
- Proclames de Llibertat
- Únicament món
- Poema de merda
- Nosaltres de Nora Carola
- Poema de la setmana al Diari de Barcelona
- Conversa sobre "Capcorestómac"
- Recitant poemes de "Capcorestómac"
- Relats fotogràfics ACVIC
- Ferrater & Barnils
Enllaços
- Diccionari
- Rodamots
- Vilaweb
- Hemeroteca de Ramon Barnils
- Andreu Barnils
- Adiva Koenigsberg
- Carla Gracia Mercadé
This is a paragraph of text that could go in the sidebar.
20 Comments:
Ei, què maco! :)
Sí, estèticament és molt bonic i dóna joc a moltes interpretacions.
Amb una poesia visual expliquem el mateix que necessitaríem en una novel·la de 200 pàgines. No us sembla?
Si una novel·la de 200 pàgines, o 300 o mil es pot explicar amb una sola imatge, o vàries, és que no es bona i no es tratca de bona literatura, ja que la bona literatura es aquella que diu la frase: ni mil imatges bastaren per una sola paraula. I no a l'inrevés com es creu: val més una imatge que 1000 paraules.
Es per aquest motiu que trobo tant poques novel·les bones.
Insatisfacció.
La branca principal que s'atansa, endavant, sembla que s'estigui emmirallant al terra, i la imatge que li retorna és l'ombra de com li agradaria ser. (És la primera impressió que m'ha produït).
Una imatge preciosa i una mica tramposa si no t'hi fixes bé. És com un joc de paraules o un truc de màgia.
"És per això que trobo tan poques novel·les bones", em sembla una afirmació com a mínim agosarada, i fins i tot pretenciosa. Has provat amb J M Sagarra ("Vida Privada", per exemple), amb Saramago, amb Teixidor, amb "Incerta Glòria", amb... Jo em moriré i no hauré llegit ni la cinquena part de les bones novel·les que tinc a l'abast!!
No m’agradaria discriminar el món de les imatges del món de les paraules... Per a mi, la imatge ha estat sempre un grafisme tant o més vàlid que la forma de les lletres, sobretot per la peculiaritat de ser una forma d'expressió capaç d'entendre's des de qualsevol punt del planeta -parlin la llengua que parlin- amb una riquesa d'eloqüència molt més gran que l’expressada per mitjà de les formes alfabètiques -al mateix temps, de la pura representació d'una persona, animal o cosa, d’una imatge et pot donar referència del seu estat, del seu aspecte, de la seva posició, etc.
No veig per què hem de comparar un poema visual amb una novel·la...-tampoc veig per què hem de comparar un ou amb una castanya.
Toni Prat (autor d'aquest poema i de tots els del llibre Eloqüències
poesiavisualtoniprat.blogspot.com)
A mi m'agraden les paraules i les imatges i els sons. Em pot agradar llegir una novel·la i també un poema. Em pot agradar un sonet i també un poema visual... Tot té cabuda si em sap seduir.
M'ha agradat la interpretació de NOVESFLORS que diu: "insatisfacció".
Em dóna una visió nova del poema que no havia contemplat. Et convido a entrar en el meu blog que apunto en el missatge anterior per si hi ha més poemes que et suggereixin comentaris tant enriquidors com aquest.
Gràcies
toni prat
boro, no et contesto jo ara i aquí, fa molt que vaig dient el mateix, perquè tinc el meu pròpi criteri. Llegeix-me i sàpigues com penso: http://tresdecuatro.wordpress.com/2008/06/04/ferran-genis-vividor-aixo-no-cola/
Gràcies a tots pels vostres comentaris, que enriqueixen d'allò més tot el què jo pugui proposar o deixar anar. Espero que es vagi omplint fins a l'infinit, doncs jo no tinc intenció d'esborrar aquesta adreça mai més(?)
Gràcies també al Toni Prat, l'autor de la poesia visual i del llibre. Per cert, em vas dir que faries una exposició. Ja tens lloc, data i hora? Sinó ja ens ho deixaràs dit quan ho sàpigues.
L'instatisfacció de les Novesflors també m'ha sorprès. I mirant una altre vegada la poesia visual també la hi veig una mica jo la insatisfacció a la imatge.
Diria que és totalment obvi que es pot representar la insatisfacció amb aquest poema.
Si una persona està insatisfeta, és per què la seva projeccció no pertany a la seves aspiracions... -es podria representar amb un arbre pelat que aspirava ser molt frondós com l'ombra que voldria assolir- no?
toni prat
En referència a la frase de'n Gulchenruz: "ni mil imatges bastaren per una sola paraula. I no a l'inrevés com es creu: val més una imatge que 1000 paraules", m'agradaria saber, per exemple en el cas de la paraula "taula" llegida mitjançant la grafologia que el nostre alfabet ens posa a l'abast, com ens pot informar de la grandària d'aquest moble, del seu estat de conservació, del seu color, de la seva textura, de seu estil, de la seva forma, de com son les potes, de si té calaixos, de si s'estira o no, de si és alta o baixa, de si està dreta o no, de... etc.,etc. ?
Fet que una imatge ens resolt informant-nos-en de manera instantànea i eloqüent...
toni prat
Naturalment podeu "discutir" tant com us vinga de gust però jo pense que la imatge i la paraula són dues formes diferents d'encarar-se a un element. Per què han d'ésser excloents? Podem gaudir de totes dues. Bé, jo ho veig així.
Toni Prats, havia vist un poema visual teu en aquest blog, Tinta Xinesa, el de les ovelles. Observant-lo vaig pensar en el Modernisme, l'individu /v/ la massa, representada aquesta per les ovelles totes a una. Però em va semblar que potser era una idea forasenyada i, com que ja hi havia massa comentaris, no vaig dir res.
Gràcies per convidar-me al teu blog, hi entraré de tant en tant.
Si únicament escrius "taula" i esperes d'això que se'n digui literatura, es que et passa alguna cosa, i molts dels escriptors, o que es diuen o es fan dir escriptors, fan això, ajunten paraules, i n'ajunten tantes que creuen haver escrit una novel·la... aquest es el sentit del que volia dir, i ja m'has entés.
Hola "novesflors", no pateixis mai per massa comentaris...a mi em complauen.
Referent a aquest poema no podria més que repetir-te el que està escrit en el meu blog el dia que el vam comentar...espero veure't-hi aviat...ciao...i gràcies
Els d'Òmnium d'Osona em passen això:
*Dijous 11 de desembre 20h. Entrada lliure.*
*Ateneu la Central. Ctra. de Manlleu, 9. Vic*
Presentació i exposició del llibre de poesia visual *Eloqüències*
Tabelaria Edicions. 2008, De l'artista Toni Prat.
Més informació: http://www.poesiavisualtoniprat.blogspot.com
I dit això, no voldria que aquest blog es convertís MAI amb un taulell d'anuncis...
Excel·lent el poema, continues cultivant-me en la poesia, també crec en els diferents suports: un color a determinada hora, determinat moment, un so, unes paraules, una imatge,..., gràcies.
Gràcies a tu, Samarcanda. Es tracta d'això, de cultivar-nos els uns als altres.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home