15 de setembre del 2008

20 Comments:

Blogger anna g. said...

Ei, què maco! :)

15 de setembre, 2008 14:37  
Blogger Biel Barnils Carrera said...

Sí, estèticament és molt bonic i dóna joc a moltes interpretacions.
Amb una poesia visual expliquem el mateix que necessitaríem en una novel·la de 200 pàgines. No us sembla?

15 de setembre, 2008 14:45  
Blogger Ferdinand said...

Si una novel·la de 200 pàgines, o 300 o mil es pot explicar amb una sola imatge, o vàries, és que no es bona i no es tratca de bona literatura, ja que la bona literatura es aquella que diu la frase: ni mil imatges bastaren per una sola paraula. I no a l'inrevés com es creu: val més una imatge que 1000 paraules.

Es per aquest motiu que trobo tant poques novel·les bones.

15 de setembre, 2008 16:51  
Anonymous Anònim said...

Insatisfacció.

15 de setembre, 2008 21:53  
Blogger Sadurní said...

La branca principal que s'atansa, endavant, sembla que s'estigui emmirallant al terra, i la imatge que li retorna és l'ombra de com li agradaria ser. (És la primera impressió que m'ha produït).

15 de setembre, 2008 23:51  
Anonymous Anònim said...

Una imatge preciosa i una mica tramposa si no t'hi fixes bé. És com un joc de paraules o un truc de màgia.

16 de setembre, 2008 09:04  
Anonymous Anònim said...

"És per això que trobo tan poques novel·les bones", em sembla una afirmació com a mínim agosarada, i fins i tot pretenciosa. Has provat amb J M Sagarra ("Vida Privada", per exemple), amb Saramago, amb Teixidor, amb "Incerta Glòria", amb... Jo em moriré i no hauré llegit ni la cinquena part de les bones novel·les que tinc a l'abast!!

16 de setembre, 2008 09:58  
Anonymous Anònim said...

No m’agradaria discriminar el món de les imatges del món de les paraules... Per a mi, la imatge ha estat sempre un grafisme tant o més vàlid que la forma de les lletres, sobretot per la peculiaritat de ser una forma d'expressió capaç d'entendre's des de qualsevol punt del planeta -parlin la llengua que parlin- amb una riquesa d'eloqüència molt més gran que l’expressada per mitjà de les formes alfabètiques -al mateix temps, de la pura representació d'una persona, animal o cosa, d’una imatge et pot donar referència del seu estat, del seu aspecte, de la seva posició, etc.
No veig per què hem de comparar un poema visual amb una novel·la...-tampoc veig per què hem de comparar un ou amb una castanya.

Toni Prat (autor d'aquest poema i de tots els del llibre Eloqüències
poesiavisualtoniprat.blogspot.com)

16 de setembre, 2008 17:21  
Anonymous Anònim said...

A mi m'agraden les paraules i les imatges i els sons. Em pot agradar llegir una novel·la i també un poema. Em pot agradar un sonet i també un poema visual... Tot té cabuda si em sap seduir.

16 de setembre, 2008 20:48  
Anonymous Anònim said...

M'ha agradat la interpretació de NOVESFLORS que diu: "insatisfacció".
Em dóna una visió nova del poema que no havia contemplat. Et convido a entrar en el meu blog que apunto en el missatge anterior per si hi ha més poemes que et suggereixin comentaris tant enriquidors com aquest.
Gràcies
toni prat

17 de setembre, 2008 12:32  
Blogger Ferdinand said...

boro, no et contesto jo ara i aquí, fa molt que vaig dient el mateix, perquè tinc el meu pròpi criteri. Llegeix-me i sàpigues com penso: http://tresdecuatro.wordpress.com/2008/06/04/ferran-genis-vividor-aixo-no-cola/

17 de setembre, 2008 14:23  
Blogger Biel Barnils Carrera said...

Gràcies a tots pels vostres comentaris, que enriqueixen d'allò més tot el què jo pugui proposar o deixar anar. Espero que es vagi omplint fins a l'infinit, doncs jo no tinc intenció d'esborrar aquesta adreça mai més(?)
Gràcies també al Toni Prat, l'autor de la poesia visual i del llibre. Per cert, em vas dir que faries una exposició. Ja tens lloc, data i hora? Sinó ja ens ho deixaràs dit quan ho sàpigues.
L'instatisfacció de les Novesflors també m'ha sorprès. I mirant una altre vegada la poesia visual també la hi veig una mica jo la insatisfacció a la imatge.

17 de setembre, 2008 14:59  
Anonymous Anònim said...

Diria que és totalment obvi que es pot representar la insatisfacció amb aquest poema.
Si una persona està insatisfeta, és per què la seva projeccció no pertany a la seves aspiracions... -es podria representar amb un arbre pelat que aspirava ser molt frondós com l'ombra que voldria assolir- no?

toni prat

17 de setembre, 2008 16:30  
Anonymous Anònim said...

En referència a la frase de'n Gulchenruz: "ni mil imatges bastaren per una sola paraula. I no a l'inrevés com es creu: val més una imatge que 1000 paraules", m'agradaria saber, per exemple en el cas de la paraula "taula" llegida mitjançant la grafologia que el nostre alfabet ens posa a l'abast, com ens pot informar de la grandària d'aquest moble, del seu estat de conservació, del seu color, de la seva textura, de seu estil, de la seva forma, de com son les potes, de si té calaixos, de si s'estira o no, de si és alta o baixa, de si està dreta o no, de... etc.,etc. ?
Fet que una imatge ens resolt informant-nos-en de manera instantànea i eloqüent...

toni prat

17 de setembre, 2008 17:00  
Anonymous Anònim said...

Naturalment podeu "discutir" tant com us vinga de gust però jo pense que la imatge i la paraula són dues formes diferents d'encarar-se a un element. Per què han d'ésser excloents? Podem gaudir de totes dues. Bé, jo ho veig així.

Toni Prats, havia vist un poema visual teu en aquest blog, Tinta Xinesa, el de les ovelles. Observant-lo vaig pensar en el Modernisme, l'individu /v/ la massa, representada aquesta per les ovelles totes a una. Però em va semblar que potser era una idea forasenyada i, com que ja hi havia massa comentaris, no vaig dir res.

Gràcies per convidar-me al teu blog, hi entraré de tant en tant.

17 de setembre, 2008 19:25  
Blogger Ferdinand said...

Si únicament escrius "taula" i esperes d'això que se'n digui literatura, es que et passa alguna cosa, i molts dels escriptors, o que es diuen o es fan dir escriptors, fan això, ajunten paraules, i n'ajunten tantes que creuen haver escrit una novel·la... aquest es el sentit del que volia dir, i ja m'has entés.

17 de setembre, 2008 22:37  
Anonymous Anònim said...

Hola "novesflors", no pateixis mai per massa comentaris...a mi em complauen.
Referent a aquest poema no podria més que repetir-te el que està escrit en el meu blog el dia que el vam comentar...espero veure't-hi aviat...ciao...i gràcies

18 de setembre, 2008 11:18  
Blogger Biel Barnils Carrera said...

Els d'Òmnium d'Osona em passen això:

*Dijous 11 de desembre 20h. Entrada lliure.*

*Ateneu la Central. Ctra. de Manlleu, 9. Vic*

Presentació i exposició del llibre de poesia visual *Eloqüències*
Tabelaria Edicions. 2008, De l'artista Toni Prat.

Més informació: http://www.poesiavisualtoniprat.blogspot.com

I dit això, no voldria que aquest blog es convertís MAI amb un taulell d'anuncis...

18 de setembre, 2008 13:09  
Anonymous Anònim said...

Excel·lent el poema, continues cultivant-me en la poesia, també crec en els diferents suports: un color a determinada hora, determinat moment, un so, unes paraules, una imatge,..., gràcies.

24 de setembre, 2008 13:27  
Blogger Biel Barnils Carrera said...

Gràcies a tu, Samarcanda. Es tracta d'això, de cultivar-nos els uns als altres.

24 de setembre, 2008 14:52  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home