Iehuda Amikhai. Primers poemes. Parada d’autobús.
Traducció de Manuel Forcano
L’autobús que m’ha de portar a casa
se m’endurà de tu.
Mai més no ens tornarem a veure.
El rètol de llauna on hi ha gravat
el número
grinyolarà al vent
com el meu cor.
L’autobús que m’ha de portar a casa
se m’endurà de tu.
Mai més no ens tornarem a veure.
El rètol de llauna on hi ha gravat
el número
grinyolarà al vent
com el meu cor.
Etiquetes de comentaris: Iehuda Amikhai
9 Comments:
M'encanta. Senzill, directe i alhora trist... però m'encanta :)
a mi també m'agrada força. Si us digueren que és de l'Estellés, no "colaria"?
Hola Bitxo, a mi m'agrada per les mateixes raons.
Hola Boro, sí, l'Estellés també l'hauria pogut escriure, és el seu estil.
Del Manuel Forcano us recomano el poemari "Com un persa" (Tàndem Edicions, 2001). De la seva obra pròpia (traduccions a part), és el que més m'agrada.
poèticament deliciós
No conec el poemari que ens recomanes, SV. Prenc nota.
Ho és, Núria.
Què voleu que us digui. No em suscita res de res. Hi ha gustos per tot, incloc l'autobús! S'ha de dir, en favor meu, que cada vegada llegeixo menys novel·la i més poesia.
Biel, a veure si et sorprenc amb el meu pròxim post, que el publicaré entre el 14 i el 20 de juliol.
Saludus, "cantamañanes".
Benvolgut Ferran, ja m'agrada ja que entris al meu blog i que hi entris per posar aigua freda a la calenta.
El que espero amb delit és el teu parer de l'Infern de Dante. Per quin cant passes? No hi ha pressa.
Bentrobat amic Biel.
Cant VIII, vaig molt lent perquè el senyor Byron m'ha entretingut, entre passejades a la vora del llac de casa seva, "Newstead Abbey", i traduccions que no acaben d'arribar del senyor Verlaine (massa absenta!) i per últim un bon grapat de contes de "Lletjor" prudencial.
Et contesto, formalment, sense formalismes, adequadament, el dilluns a la tarda. Em prenc un temps d'assossec, tal com em recomanes. Ens veiem més d'hora que tard.
Salut,
Gulchenruz.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home