30 de juny de 2008

Divina Comèdia. Infern. Dante Alighieri. Editorial Proa. 2000.


Primer dels tres llibres que formen aquest poema narratiu, clàssic de les lletres italianes i universals, farcit d’imatges espectaculars i d’una desbordant imaginació.
L’autor, acompanyat per Virgili, visita durant vint-i-quatre hores els cercles de l’infern on va trobant tota mena de condemnats, circumstància que aprofita per criticar sense miraments persones i col·lectius del seu temps.
La traducció de Joan F. Mira modernitza i millora la de Josep Maria de Sagarra i manté l’estructura rítmica sense necessitat d’una rima obligada, fent prevaldre la comprensió per sobre de la forma.



“Nel mezzo del cammin di nostra vita
mi ritrovai per una selva oscura,
ché la diritta via era smarrita.
Ahi quanto a dir qual era è cosa dura
esta selva selvaggia e aspra e forte
che nel pensier rinova la paura!
Tant’ è amara che poco è più morte;
ma per trattar del ben ch’i’ vi trovai,
dirò de l’altre cose ch’i’ v’ho scorte.
Io non so ben ridir com’ i’ v’intrai,
tant’ era pien di sonno a quel punto
che la verace via abbandonai.
Ma poi ch’i’ fui al piè d’un colle giunto,
là dove terminava quella valle
che m’avea di paura il cor compunto,
guardai in alto e vidi le sue spalle
vestite già de’ raggi del pianeta
che mena dritto altrui per ogne calle.
Allor fu la paura un poco queta,
che nel lago del cor m’era durata
la notte ch’i’ passai con tanta pieta.
E come quei che con lena affannata,
uscito fuor del pelago a la riva,
si volge a l’acqua perigliosa e guata,
così l’animo mio, ch’ancor fuggiva,
si volse a retro a rimirar lo passo
che non lasciò già mai persona viva.
Poi ch’èi posato un poco il corpo lasso,
ripresi via per la piaggia diserta,
sì che ‘l piè fermo sempre era ‘l più basso.


Traduccció de Joan F. Mira

A la meitat del camí de la vida
em vaig trobar dins d’una selva obscura,
perquè havia deixat la recta via.
Quina cosa tan dura és dir com era
aquesta selva salvatge, aspra i forta,
que em renova la por només pensar-hi!:
és tan amarga, que és poc menys que mort.
I per parlar del bé que hi vaig trobar,
diré també altres coses que hi vaig veure.
No sé explicar bé com hi vaig entrar:
tan ple de son estava en aquell punt
en què em vaig apartar del bon camí!
En arribar, però, al peu d’un puig,
allà on ja s’acabava aquella vall
que havia omplert el meu pit de temor,
mirant amunt li vag veure l’esquena
vestida ja amb els raigs d’aquell planeta
que a tots ens mena drets per la sendera.
S’aquietà un poc, llavors, aquell espant
que dins l’estany del cor m’havia durat
tots la nit passada amb tanta pena.
I com aquell, quasi sense alè,
eixint de l’ampla mar a la ribera
es gira a l’aigua perillosa i mira,
així el meu esperit, fugint encara,
es girava i tornà a mirar el pas
que mai deixà escapar persona viva.
Després de reposar el cos cansat
vaig reprendre el cami pel rost desert,
el peu més baix sempre més ferm que l’altre.”

Aquest primer llibre de quatre-centes vint-i-tres pàgines quedarà amorrat al piló de “clàssics per llegir a l’estiu i a l’hivern, a la platja i a la muntanya”.


Etiquetes de comentaris: ,

15 que prenen la paraula links to this post

15 Comments:

Blogger Þµþ¥`s said...

BOJUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUU

MIRA AIXO !!!!!

UN PETO!!!

ENS VEIEM DIUMENGE????

http://es.youtube.com/watch?v=jCme_VRYnEY

30 de juny, 2008 14:25  
Blogger Biel Barnils said...

Ben gravat, Pupy.

01 de juliol, 2008 15:17  
Anonymous novesflors said...

Preciós. Ja he vingut unes quantes vegades a rellegir-ho. M'agrada.

01 de juliol, 2008 19:56  
Blogger Notaire said...

Al youtube hi ha alguns vídeos de l'espectacle que feia Roberto Benigni a la RAI recitant la "Divina Comèdia". Aquest actor és un geni de la recitació. Aquí es poden sentir aquests versos del primer cant:
http://www.youtube.com/watch?v=zvCCnethxOs&feature=related
Salutacions!

01 de juliol, 2008 20:05  
Blogger gulchenruz said...

Ben trobat amic Biel. Ja saps que la tinc pendent, no em facis sentir més culpable... Això, tornem-hi, és poesia o no? jaja...
Excel·lent, sigui o no poesia.

I recorda'ls-hi als companys el dia 9, dimecres... La Zafona ens espera!

01 de juliol, 2008 21:19  
Blogger gulchenruz said...

Molt bons els vídeos, tant el teu com el d'en Roberto Benigni, tot i que aquest últim no entenc ni un borrall.

01 de juliol, 2008 23:31  
Blogger Biel Barnils said...

Notaire, gràcies MIL! Llegir el cant i en una altra finestra sentir el Binigni recitant és una delícia. I el recita sencer!

02 de juliol, 2008 01:56  
Blogger digue'm ariadna said...

... De la Divina Comèdia vaig llegint Cants desordenats de la traducció de Sagarra a Quaderns Crema, i m'he mirat i remirat, miro i remiro de dalt a baix, d'esquerra a dreta i a l'inrevés, prenent-me tot el meu temps malgrat no ser massa correcte, l'edició de Galaxia Gutenberg amb les il.lustracions de Miquel Barceló... un plaer...

02 de juliol, 2008 09:47  
Anonymous Llorenç said...

Brutal, Joan Francesc Mira. Gran entre els grans.

02 de juliol, 2008 13:52  
Blogger Biel Barnils said...

Conec l'edició de Galaxia Gutenberg, Ariadna. Les il·lustracions del Barceló un plaer, efectivament. I els comentaris del Sagarra m'agraden molt, tot i que trobo que la traducció és més intel·ligible la del Joan F. Mira, un gran entre els grans, sí Llorenç.

02 de juliol, 2008 15:05  
Blogger JOAN CALSAPEU said...

Aquest hivern vaig llegir el primer llibre de la Comèdia -Dante no la feia "divina"-, L'infern, en la traducció de Sagarra. El temps no passa en va, el gust dels lectors canvia i els criteris de traducció també -fins i tot la llengua canvia. I, bo i així, la versió de Sagarra -una delícia- s'aguanta la mar de bé. Per millorar-la s'ha de ser un àngel. En Mira ho és, quan escriu.

02 de juliol, 2008 21:14  
Blogger bitxo said...

Uf... feixuga, feixuga "La Divina Comedia"... Això sí, s'ha de reconèixer que la traducció és una delícia :)

04 de juliol, 2008 11:31  
Blogger Biel Barnils said...

Tot un àngel el Mira. I una delícia la seva traducció, sí, Joan i Bitxo.

06 de juliol, 2008 11:11  
Blogger gulchenruz said...

..... ....... . . ..... ....
. . . . .. . . .
. . . . . . . . .
. . ....... . . . . ...
. . . . . . . .
. . . . . . .
..... . . . . ....

Fins on he llegit avui... genial!

09 de juliol, 2008 20:53  
Blogger Biel Barnils said...

Ja veuràs com t'entusiasmarà, Ferran. Quan acabis l'infern comenta'ns-el.

09 de juliol, 2008 21:07  

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home