23 d’abril del 2008

Diccionari de la llengua catalana. Institut d’Estudis Catalans. Edicions 62 - Enciclopèdia Catalana. 2007.



A la típica pregunta quin llibre t’emportaries a una illa deserta la meva resposta és l’última edició del diccionari de la meva llengua. Bíblia, llibre de llibres, que els conté tots i a partir del qual tots es poden escriure. Els diccionaris són una font inesgotable de coneixement i de plaer, eines de consulta imprescindibles no només mentre es llegeix o s’escriu sinó també quan es pensa.
Així com el llibre electrònic crec que no té res a fer davant el de paper sí que penso que els llibres de consulta acabaran essent només digitals -tal i com el tinc als meus enllaços-.
“ tinta
1 1 f. [CO] [AF] Substància fluida o viscosa, de diferents colors, usada per a escriure, dibuixar o imprimir. Una ampolla de tinta.
1 2 f. [LC] [AF] Substància sòlida que, deixatada, forneix tinta. Una barreta de tinta xinesa.
1 3 [AF] tinta bitò Tinta especial que en una sola impressió produeix el mateix efecte que dos tiratges successius.
1 4 [FL] [AF] tinta d’impremta Tinta emprada en les arts gràfiques.
1 5 [AF] tinta electrònica Conjunt de partícules que per mitjà d’impulsos elèctrics permet d’escriure o de dibuixar en un suport de paper electrònic.
1 6 [LC] tinta simpàtica Tinta que fa un traç invisible, però que es pot fer després visible per l’acció d’un reactiu.
1 7 [LC] tinta xinesa Tinta feta amb fum d’estampa o negre de vori barrejat amb una matèria glutinosa.
2 f. [LC] [ZOA] Secreció protectora negra d’un cefalòpode.
3 1 f. [LC] Color estès sobre un fons, del qual modifica el to, el matís.
3 2 f. pl. [LC] Colors dominants d’una pintura i llurs gradacions.
3 3 [LC] [AF] mitja tinta To intermediari entre el clar i l’obscur, la llum i l’ombra.
3 4 [LC] mitges tintes Paraules o accions no gens precises dictades per una cautela excessiva.
4 f. [AGF] [BOB] [AGA] tinta del castanyer Malura del castanyer, produïda pel fong Phytophthora cambivora, que es manifesta pel podriment de les arrels i per l’enfosquiment de la fusta i el clivellament de l’escorça a la base del tronc."
Aquestes mil set-centes seixanta-dues pàgines quedaran amorrades al piló de “llibres de consulta gairebé diària”.

Etiquetes de comentaris:

18 que prenen la paraula

18 Comments:

Blogger Ferdinand said...

He dubtat davant de la pregunta de l'illa deserta i un llibre, però finalment m'he decantat per un: "L'illa del dia abans", de l'Umberto Eco. Es cert que un diccionari és el més util, però la prosa magistral d'Eco et descobreix sons que ignoraves i que pots arribar a deduir. Simplement genial. Allà dins hi ha mars de tinta!!

23 d’abril, 2008 13:07  
Blogger Biel Barnils Carrera said...

No conec "L'illa del dia abans". Sí? Te l'emportaries a una illa deserta eternament?
Jo potser m'emportaria una ràdio més que un llibre, tot i que si fos un llibre seria un diccionari, ja ho he dit. Decidit!

24 d’abril, 2008 01:22  
Blogger Ferdinand said...

Home, si em deixessin triar m'emportaria una noia...

25 d’abril, 2008 08:53  
Blogger Jobove - Reus said...

tot un plaer entrar al teu blog

salutacions des de Reus

25 d’abril, 2008 21:46  
Blogger Biel Barnils Carrera said...

Benvingut al meu blog, Té la mà Maria - Reus, si és que hi ha blogs d'algú.

26 d’abril, 2008 01:29  
Anonymous Anònim said...

Aquesta tinta xinesa no és pas feta de mitges tintes, no. Més aviat, fa traços invisibles entre tots nosaltres, com la tinta simpàtica. Visca la tinta!

Jo també m'enduria un diccionari... i un munt de paper!

27 d’abril, 2008 01:36  
Blogger Biel Barnils Carrera said...

Tu sí que ets simpàtica, Anite.

27 d’abril, 2008 01:40  
Blogger el llibreter said...

Tot i que tant l'entrellat com el final —la inevitable lletra zeta— són previsibles, més important que el què és el com, i aquí els incomptables personatges, amb les seves prolixes relacions familiars, amb fills reconeguts i no reconeguts arreu, malgrat tot mantenen una personalitat diferenciada, gaudeixen d'una bona definició.

Salutacions cordials.

27 d’abril, 2008 10:00  
Blogger digue'm ariadna said...

... Si es tracta d'escollir un llibre, el meu seria d'aquells gruixuts, de milers i milers de planes, de tapes de pell resistents i sofertes al temps, i completament en blanc, sí, si m'hagués de dur un, a una illa deserta, escolliria un gran llibre en blanc...

27 d’abril, 2008 12:17  
Blogger Biel Barnils Carrera said...

Benvolgut Llibreter, aquí no hi ha ni nus ni desenllaç, ni trama ni plantejament, hi és tot però sense dogmatismes ja que constantment hi ha paraules que moren i d'altres que neixen. Un diccionari no s'acaba mai de llegir perquè no s'acaba mai d'escriure.

Benvolguda Ariadna, també jo m'emportaria el diccionari i una llibreta de fulls infinits per escriure-hi a partir i gràcies al diccionari.

27 d’abril, 2008 17:46  
Anonymous Anònim said...

Doncs... no són tres els llibres que ens podem emportar-hi?
Jo m'emportaria el llibre en blanc per escriure, un diccionari (com no?) i un llibre de poesia (potser una antologia tan extensa com fos possible).
Salutacions.

27 d’abril, 2008 21:25  
Blogger Biel Barnils Carrera said...

Ben mirat, Novesflors, el llibre en blanc i l'antologia de poesia ja estan inclosos dins el diccionari ;0)

28 d’abril, 2008 10:34  
Blogger Hisenda Lesseps said...

Bon dia, jo segurament també m'hi enduria un diccionari, tot i que potser escolliria el DCVB, per la cosa descriptiva (és clar que dependria del mitjà de transport per arribar-hi, perquè tants volum sota el braç seria difícil).

28 d’abril, 2008 11:02  
Blogger Biel Barnils Carrera said...

Bon dia Hisenda Lesseps, l'Alcover Moll no estaria gens malament tampoc, ja faríem els viatges que calgués per transportar-lo.

28 d’abril, 2008 11:28  
Blogger Unknown said...

Tot i que hi vaig col·laborar i és un llibre imprescindible... no se m'hauria acudit mai emportar-me'l en una illa deserta. I per què no? Ben mirat...

04 de maig, 2008 22:22  
Blogger Biel Barnils Carrera said...

Hola Núria, sí, ademés és un llibre fet a moltes mans.

05 de maig, 2008 12:01  
Anonymous Anònim said...

Ets un geni, tens tota la raó...és un gran company!

18 de maig, 2008 19:00  
Blogger Biel Barnils Carrera said...

A mi sempre m'acompanya durant les meves estones de lectura o escriptura, Anònim. Llegir-escriure sense diccionari és com fer-ho sense llum. Tot i que també l'he llegit a trossos com qui llegeix un llibre.

18 de maig, 2008 21:00  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home