Primeres paraules. Com aprenen a parlar els nostres fills. Mireia Llinàs i Grau. Editorial Empúries. 2006.

Breu assaig, carregat d’exemples, sobre el procés d’aprenentatge de la llengua dels nens catalanoparlants d’un a tres anys: l’ús dels singulars i plurals, dels sufixos i prefixos, de les terminacions verbals, del gènere, de l’ordre de l’oració, del significat de les paraules, de la confusió entre lletres, del bilingüisme i del contacte entre dues llengües.
Gabriel Ferrater deia, citant el lingüista nord-americà Edward Sapir, que li agradaria tornar a tenir dos anys ja que és l’època de la vida que més paraules aprenem per dia i més capacitat tenim per copsar el funcionament de la llengua a partir de la parla, sempre imperfecta, degradada, amb frases a mig fer, elements sobreentesos, errors gramaticals i poca precisió en la tria del vocabulari.

“En aquest procés creatiu que va de pronunciar sons a crear paraules, combinar-les, descobrir-ne els significats, un dia els nens són capaços d’observar la llengua des de fora. Són petits lingüistes que observen la llengua com un químic observa al laboratori els seus elements. Així, quan descobreixen que les lletres que veuen escrites corresponen a sons, ja poden començar a aprendre a llegir i a escriure”.

Aquestes noranta-cinc pàgines quedaran amorrades al piló de “llibres per regalar als amics i germans que ja comencen a tenir fills”.