4 de febrer de 2008

William Shakespeare. Sonnet. CXXX.

My mistress eyes are nothing like the sun;
Coral is far more red than her lips’ red.
If snow be white, why then her breasts are dun;
If hairs be wires, black wires grow on her head.
I have seen roses damasked, red and white,
But no such roses see eye in her cheeks;
And in some perfumes is there more delight
Than in the breath that from my mistress reeks.
I love to heard her speak, yet well I know
That music hath a far more pleasing sound.
I grant I never saw a goddess go:
My mistress when she walks treads on the ground.
And yet, by heaven, I think my love as rare
As any she belied with false compare.


Traducció de Josep M. Jaumà

Els seus dos ulls no semblen pas dos sols,
ni els seus llavis són roigs com el corall.
Si és la neu blanca, ella té els pits foscos
i uns negres filferrots damunt del cap.
He vist roses brodades, roges, blanques,
però a les galtes d’ella no les veig;
i certs perfums em són més agradables
que la fetor que exhala el seu alè.
Sentir-la parlar em plau, però prou sé
que la música sona amb més bellesa.
Admeto que cap dea he vist passar:
l’estimada trepitja ben bé el terra.
Però, per déu, m’és més extraordinària
que d’altres enganyades amb metàfores.

Etiquetes de comentaris:

13 que prenen la paraula links to this post

13 Comments:

Blogger bitxo said...

"My mistress eyes are nothing like the sun". Frase inclosa a la cançó "Sister moon" d'Sting i que dóna títol a l'LP "Nothing like the sun" del 1987. Curiositats :)

04 de febrer, 2008 13:32  
Blogger digue'm ariadna said...

... Deuen ser aquests dies que fan que les màscares cobreixin extrems, amagant i jugant amb les paraules com si fossin rostres, i ressonin sonets shakespearians que juguen amb els mots i les interpretacions...

04 de febrer, 2008 16:55  
Blogger Pere Vilanova said...

Bones,

m'acabo de fer un blog on hi penjaré textos i imatges així com els futurs concerts que vagi fent,
si vols passat'hi,

una abraçada!

Pere Vilanova
ngatif.blogspot.com

04 de febrer, 2008 22:15  
Blogger Biel Barnils said...

Bitxo, casualitats, o potser no tant!

Caram Ariadna, quin text tant bonic que t'ha sortit.

Pere, això no és un tauler d'anuncis ;(

05 de febrer, 2008 12:06  
Blogger Mirielle said...

quina sorpresa! fa poc que ens van fer analitzar aquest poema a literatura anglesa. Trobar metàfores, esbudellar-lo de dalt a baix i tal i qual. Admeto però que al cap i a la fi, el poema -i Shakespeare- s'ho valia.

05 de febrer, 2008 22:14  
Blogger Biel Barnils said...

Hola Mirielle, està bé això d'esbudellar els poemes, com qui desmunta un rellotge, petit mecanisme, precís, per analitzar la funció de cada peça i tornar-lo a muntar després.

06 de febrer, 2008 14:58  
Anonymous Llorenç Carreres said...

M'he permès la llicència d'atorgar-te, amb quatre blogs més, el premi Art i Pico. Esper que sigui del teu gust.

A banda d'això, tenc una versió diferent de la teva dels sonets, i tot que el meu anglès no és suficient per llegir Shakespeare , pens que en alguns aspectes pot ser que sigui més fidel a l'original.
La versió, de Gerard Vergés, és la següent:

No són com sols els ulls de l'estimada
ni com corall el seu llavi vermell.
Per què el seu pit no és neu emblanquinada?
Per què és de focs metall el seu cabell?
Roses blanques i roges he admirat,
però el seu rostre roses no conté;
i qualsevol aroma és més preuat
que aquell perfum que exhala el seu alè.
M'enamora escoltar-la. I, tot i així,
sé que és delitosa l'harmonia;
no m'he creuat cap dea pel camí,
ja que ella, amb passa ferma, va fent via.
I això no abstant, o Cels, ella van tant
que és fals anar-la amb altres comparant.

07 de febrer, 2008 00:16  
Blogger Biel Barnils said...

Hola Llorenç, moltes gràcies per aquest premi, que m'agrada compartir amb altres bloguistes.
Gràcies també per oferir aquest altre punt de vista del poema de Shakespeare.

07 de febrer, 2008 15:19  
Anonymous Llorenç Carreres said...

A reveure. Gràcies a tu.

07 de febrer, 2008 16:04  
Blogger Begonya Mezquita said...

Igualment, Biel! Salutacions i felicitats pel teu bloc de bona tinta! :)

07 de febrer, 2008 16:06  
Blogger Biel Barnils said...

Buscant un altre llibre m’he trobat, a les lleixes de casa la meva mare, Els sonets de Shakespeare. Joan Triadú. Els cinquanta-cinc. Barcelona, 1958.
No he pogut evitar tornar a fer de copista medieval per afegir la versió que en va fer el Triadú:

Els ulls de l’estimada no són pas com el sol.
Com el coral no ho són els seus llavis vermells.
Si és ben blanca la neu, els seus dits són de dol.
Fils de negre metall creixen als seus cabells.
He vist en blanc i en roig la rosa damasquina
i ella no és pas igual en la galta rosada.
He trobat en perfums una flaire més fina
que en l’hàlit que es desprèn de la meva estimada.
M’agrada el seu parlar, però he de dir
que a la música en res no podria fer guerra.
Paraula que no he vist una dea en camí,
però el que és ella sí que trepitja la terra.

I amb tot, oh cel, jo sé la meva amor què val:
tot s’hi compara en fals i res no li fa mal.

09 de febrer, 2008 10:22  
Blogger El transformista said...

Anau forts, vosaltres, amb tantes traduccions. És difícil seguir-vos, però ara que he passat per aquí us vull dir que m'ha agradat que em portàssiu arran de terra, del braç de Shakespeare. És tan fàcil perdre el contacte amb la realitat!

10 de febrer, 2008 21:29  
Blogger Biel Barnils said...

Hola Transformista, la literatura que, en general, m'agrada a mi és la que, com bé dius, et porta "arran de terra".

14 de febrer, 2008 22:33  

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home