25 de febrer de 2008

Mi autobiografía. Charles Chaplin. Editorial Debate. 1995.


Interessant autoretrat d’un dels personatges més populars de la història del cinema. La seva infantesa, al llindar de la pobresa, fou difícil. Hagué de viure en diversos asils ja que la mare embogí i el seu pare els abandonà. A partir del teatre passà a la gran pantalla on va protagonitzar, escriure, dirigir i produir desenes de pel·lícules que li van fer guanyar diners a cabassos.
Va ser convidat i rebut, amb tots els honors, arreu del món on anava tot i que la Comissió d’Activitats Antiamericanes, acusant-lo de comunista, va prohibir-li l’entrada als EEUU.
Ni la Comissió d’Activitats Antiamericanes ni l’aparició del so a les sales de cinema va poder aturar la seva trepidant carrera professional.

“No encuentro la pobreza ni atractiva ni edificante. No me enseñó nada, a no ser una distorsión de los valores, una supervaloración de las virtudes y las gracias de los ricos y de la llamadas clases privilegiadas.
Por el cotrario, la riqueza y la celebridad me han enseñado a ver el mundo con la perspectiva adecuada; a descubrir que los hombres eminentes, cuando me acercaba a ellos, tenían tantos defectos como el resto de nosotros. La riqueza y la celebridad me han enseñado también a no considerar la espada, el bastón de paseo o la fusta de montar como sinónimos de esnobismo; a conocer el error que se puede cometer estimando por su acento universitario el mérito y la inteligencia de un hombre, y la paralizadora influencia que este mito ha forjado en la mente de la clase media inglesa, a conocer que la inteligencia no es necesariamente el resultado de la educación y el conocimiento de los clásicos”.

Aquest volum de cinc-centes cinquanta-vuit pàgines quedarà amorrat al piló de “un dels centenars de llibres de la Marga del Poble Sec sobre el món del cinema i que pot complementar-se amb l’exposició Chaplin en imatges que hi ha al Caixa Fòrum Barcelona fins el 27 d’abril d’enguany”.

Etiquetes de comentaris:

7 que prenen la paraula links to this post

7 Comments:

Blogger digue'm ariadna said...

... Quan va protagonitzar i dirigir El gran dictador, va dir que sabia que parlar era el final de Charlot, però que com a mínim, diria una cosa que en la que ell creia...

26 de febrer, 2008 07:44  
Blogger Biel Barnils said...

"El gran dictador" és de les meves preferides, sobretot sabent quan i en quines circumstàncies històriques la va rodar.

28 de febrer, 2008 15:56  
Anonymous Anònim said...

Hola Biel! L'exposició del Cixa Forum està molt bé. Us la recomano. O sinó pregúnta-li al meu nou veï. Amis

29 de febrer, 2008 15:21  
Blogger Biel Barnils said...

Hola Amis, un gora pel veí.

29 de febrer, 2008 19:22  
Blogger Núria said...

El gran dictador... fa anys la vaig veure al cine i la tinc a punt per tornar-la a mirar. Una pel·lícula per a tots els temps. M'apunto l'exposició, pel que dieu sembla interessant.

02 de març, 2008 21:05  
Anonymous novesflors said...

"El gran dictador" és una pel·lícula genial.

02 de març, 2008 22:13  
Blogger Biel Barnils said...

Hola Núria i Novesflors, és una pel·lícula per remirar però seria difícil dir que és la millor perquè en va fer tantes aquest homenot.
L'exposició, gratuïta, val la pena si us agrada mínimament el Charlot o el cinema a seques.

03 de març, 2008 11:30  

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home