Mi autobiografía. Charles Chaplin. Editorial Debate. 1995.

Interessant autoretrat d’un dels personatges més populars de la història del cinema. La seva infantesa, al llindar de la pobresa, fou difícil. Hagué de viure en diversos asils ja que la mare embogí i el seu pare els abandonà. A partir del teatre passà a la gran pantalla on va protagonitzar, escriure, dirigir i produir desenes de pel·lícules que li van fer guanyar diners a cabassos.
Va ser convidat i rebut, amb tots els honors, arreu del món on anava tot i que la Comissió d’Activitats Antiamericanes, acusant-lo de comunista, va prohibir-li l’entrada als EEUU.
Ni la Comissió d’Activitats Antiamericanes ni l’aparició del so a les sales de cinema va poder aturar la seva trepidant carrera professional.

“No encuentro la pobreza ni atractiva ni edificante. No me enseñó nada, a no ser una distorsión de los valores, una supervaloración de las virtudes y las gracias de los ricos y de la llamadas clases privilegiadas.
Por el cotrario, la riqueza y la celebridad me han enseñado a ver el mundo con la perspectiva adecuada; a descubrir que los hombres eminentes, cuando me acercaba a ellos, tenían tantos defectos como el resto de nosotros. La riqueza y la celebridad me han enseñado también a no considerar la espada, el bastón de paseo o la fusta de montar como sinónimos de esnobismo; a conocer el error que se puede cometer estimando por su acento universitario el mérito y la inteligencia de un hombre, y la paralizadora influencia que este mito ha forjado en la mente de la clase media inglesa, a conocer que la inteligencia no es necesariamente el resultado de la educación y el conocimiento de los clásicos”.

Aquest volum de cinc-centes cinquanta-vuit pàgines quedarà amorrat al piló de “un dels centenars de llibres de la Marga del Poble Sec sobre el món del cinema i que pot complementar-se amb l’exposició Chaplin en imatges que hi ha al Caixa Fòrum Barcelona fins el 27 d’abril d’enguany”.